Bartleby i Bale al Parlament
La negativa de Gareth Bale a jugar el Manchester City-Real Madrid d’ahir trenca la tradició de pactar una mentida com a estratègia de comunicació. L’entrenador, Zinédine Zidane, va dir la veritat: que Bale li havia demanat no jugar. Si això passés al Barça, l’escàndol tindria proporcions volcàniques. A Madrid, en canvi, les penques passives d’un Bale que no parla mai i l’autoritat inescrutable de Zidane han evitat que la notícia interfereixi en l’eliminatòria (depèn de com hagi acabat, sí rodaran caps).
Habitualment, aquesta mena de discòrdia entre una estrella i un club s’acompanya de turbulències interessades. Al Barça, per exemple, ha generat més mullader la decisió d’Arthur de no acabar la temporada que no pas la indolència de Bale al Madrid. Són tribus diferents, amb codis jeràrquics oposats. Al Barça es viu la discòrdia com una
Bale representa una forma sofisticada d’incompliment de contracte
addicció, que troba en l’aprofitament integral dels conflictes la satisfacció de l’explotador de carn de porc: treure el màxim profit del seu producte.
La decisió de Bale i el minimalisme irrefutable que Zidane ha triat per anunciar-la fan pensar en la monumental frase de Bartleby, el personatge creat per Herman Melville. Quan, al despatx on treballa com a escrivent, li encarreguen una simple tasca de comprovació, Bartleby respon: “Preferiria no fer-ho” i saboteja la inèrcia burocràtica del seu entorn. Aquesta actitud ha estat amplificada pels admiradors literaris de Melville i també per filòsofs, que interpreten que la passivitat de l’escrivent és revolucionària i subversiva. Bale i Bartleby representen formes diferents d’incompliment de contracte, però també un estat d’extenuació existencial que no vol lluitar per transformar la realitat sinó simplement desmarcar-se’n des d’una estricta llibertat personal. En el cas de Bale, l’escàndol és quant cobra per “preferir no fer-ho”. Com a alternativa a tanta retòrica pirotècnica, la simplicitat expressiva de Zidane (present) i Bale (absent) és inspiradora.
I la vigència de la doctrina Bartleby continua sent eterna. La prova és que l’apliquem a molts moments de la nostra vida. Ahir al Parlament, per exemple, en el ple delirant convocat pel president Quim Torra, les cares de molts diputats obligats a ocupar l’escó un divendres 7 d’agost per participar en un aquelarre antiborbònic eren Bartleby en estat pur.