Llavors de pau

Les persones tractem les altres igual que ens tractem a nosaltres mateixes. I la manera com ens tractem a nosaltres mateixes pot deduir-se dels nostres gestos, cossos, ordre, entorn, relacions, manies, feines, estrès, higiene, respecte i confiança. S’aprecia amb indubtable certesa en la coincidència entre les nostres paraules, els nostres pensaments i els nostres actes. Com més coincidència, més acceptació. Com més acceptació, més amor.

En vista del que s’ha dit, es comprendrà la mala sort que vaig tenir quan, a l’hora de llogar un apartament, vaig ensopegar amb uns administradors de finca que es tracten a si mateixos com si volguessin castigar-se. Amb desconsideració absoluta, sense empatia de cap mena. Els haurà passat a vostès, sens dubte, en diferents llocs i situacions, ja sigui en restaurants, oficines de l’administració, hospitals o transports. Per posar un exemple, van a un bar, demanen un cafè amb llet, l’hi serveixen a desgrat, vostè paga i després, quan va a beure, s’adona que és fred. Dubta un instant, però per fi assenyala la circumstància amb educació a qui l’hi ha servit; el subjecte malparla de vostè i li diu que mai abans no se li havien queixat i que ja se’n pot anar per on ha arribat. Això sí, els diners se’ls queda.

En un primer moment vostè, persona sensible, atordida per la sorpresa de l’innecessari, sentirà la temptació de prendre-s’ho d’una manera personal. Però no. S’ha de donar temps. Reaccionar no és actuar, és afegir-se a l’energia que l’altre ha iniciat. Així que el millor serà respirar fondo i observar l’individu. Descobrirà que es mossega les ungles, que grinyola les dents, que mira sense parar el mòbil, que colpeja amb notable violència tot el que manipula, que no mira als ulls quan parla, que porta el calçat brut, que té el volum de la música molt alt, que surt a fumar cada dos per tres i que tira la burilla a la vorera, que gargamelleja sense parar, que té un tic a l’ull. Es preguntarà què li passa, d’on deu venir aquella seva visible insatisfacció, quina classe de vida tindrà. I gràcies a preguntar-se per ell i pel que li haurà passat perquè el tracti així sense cap motiu, s’oblidarà de vostè, li serà igual el cafè amb llet fred i estarà content de marxar d’allà. Entendrà el que ha passat, perquè aquesta és la seva manera de tractar els altres.