Un estiu parisenc molt particular

Al juny, just després del confinament, els regidors es van reunir per votar 200 milions d’euros destinats a reanimar París. Dels 15 milions destinats a la cultura, l’adjunt Girard en va demanar mig per a la seva idea de l’estiu diferent. Perquè, deia el 3 de juliol a la premsa: “Mantenir una oferta cultural és indispensable per als parisencs, per al turisme, per als actors de la cultura, ara tetanitzats. Però també per a la nostra economia, que es basa en la cultura. A París el tancament total d’oferta li ha costat centenars de milions d’euros. Els establiments municipals, per exemple, han perdut 30 milions”.

L’estiu particular es va basar en una convocatòria que va rebre mil projectes, dels quals finalment se’n van seleccionar 120. El sistema concedia entre 2.000 i 20.000 euros a cada projecte aprovat. A la direcció d’afers culturals, al Marais, van examinar el miler de propostes, que, a part d’obtenir nota al projecte artístic, havien de satisfer “des del punt de vista de la seva possibilitat tècnica, la seva adaptació a les noves normes sanitàries, responsabilitat ecològica i interès per a nens o adolescents”.

L’estiu particular també és, així doncs, un “pitjor és res” per a espectacles de festivals avortats, com el d’Avinyó. I concretava un altre vell projecte d’Hidalgo: “Un esdeveniment cultural a 15 minuts de distància de cada parisenc”. Des del 15 de juliol fins al 15 de setembre, el Municipi, que ja havia revolucionat l’ordre urbanístic amb màniga ampla per a terrasses de bars i, fins i tot, carrers tancats al trànsit per instal·lar-hi taules, va lliurar a l’estiu particular l’atri de la Municipalitat de París, escoles i instituts, parcs i fins i tot espais de la Gran Mesquita.