EL REPTE Qui va ser el primer que es va definir com a “ciutadà del món”?
Un dia que estava ajagut al sol a Corint, Alexandre el Gran s’hi va acostar amb la seva escorta. Estava al cas de la seva explosiva fama –i de la seva vida en un barril de terrissa–, i li va preguntar si necessitava alguna cosa. “Demana’m el que vulguis”, va insistir. Ell va respondre lacònic: “Que no em facis ombra”. Quan es va veure menyspreat així, Alexandre va sentir tanta admiració pel frugal i valent filòsof que va assenyalar als seus acompanyants: “Veritablement, si jo no fos Alexandre, seria ell”.
Les anècdotes del filòsof gos i cosmopolita són legió. A Plató l’hi tenia jurada, i un cop que va sentir que l’elogiaven va dir: “Quin profit en traiem d’un home que fa tants anys que filosofa i encara no ha disgustat ningú?”. Un altre dia, havent definit Plató a l’Acadèmia l’home com “un animal bípede sense ales”, ell va introduir a l’escola un gall plomat dient: “Vet aquí l’home de Plató”. Encara una altra topada. Quan va veure que Plató rentava verdures, li va dir: “Si servissis Dionís [tirà de Siracusa], no rentaries verdures”. Ell li va etzibar: “I si tu rentessis verdures, no serviries Dionís”. Plató li deia “el Sòcrates boig”.
Un boig que era Diògenes de Sinope (412-323 a.C.), el filòsof cínic famós per haver encès un llum en ple dia i haver-se passejat per l’àgora dient: “Busco un home”. Un contracultural nascut en una colònia jònica del mar Negre –actual Turquia– i emigrat a Atenes per haver manipulat l’aliatge de les monedes que encunyava el seu pare després que l’oracle de Delfos li respongués que per fer-se famós havia “d’alterar el legal”.
Ho va alterar a Sinope i ho va desafiar a Atenes, on va ser deixeble d’Antístenes i va viure al carrer: als pòrtics o en un barril. I on el van anomenar Diògenes el Gos. De fet, la paraula cínic deriva de gos (kyon), tant pel lloc on Antístenes va fer classes –el Cinosargo, gos blanc– com per l’estil de vida de gos dels seus líders: pobre, al carrer, públic fins i tot en l’íntim. I amb un humor mordaç: els cínics van ser els primers a utilitzar el riure per a l’ensenyament moral, per exposar la veritat. Els hereus subversius de Sòcrates volien viure d’acord amb la natura davant els desitjos de poder i possessions. “El plaer veritable consisteix a tenir l’ànima en estat de serenitat i alegria. Sense ell no són profitoses ni les riqueses de Mides”, va advertir l’home que, quan va ser fet presoner per pirates i venut com a esclau, cridava: “Qui vol comprarse un amo?”. El va comprar Jeníades, el va alliberar i el va portar a ensenyar els seus fills.
Un Diògenes que, a la pregunta d’on era, va respondre: cosmopolita, ciutadà del món. I que, malgrat la seva vida ascètica, amb el seu mínim sarró amb l’imprescindible, ha donat nom a l’acumulació d’objectes de la síndrome de Diògenes, potser perquè vivia al carrer. Quan se li va preguntar per què la gent donava als captaires i als filòsofs no, va ironitzar: “Perquè tenen por de convertir-se algun dia en coixos i cecs, però mai en filòsofs”.