La Tate Britain s’indigesta
Milers de firmes per a la retirada d’un mural considerat racista que decora el restaurant del museu londinenc
El 1927 l’aleshores director de la Tate va tenir la idea d’encarregar al dissenyador i il·lustrador britànic Rex Whistler un mural gegantí per cobrir les parets del restaurant que s’havia d’inaugurar al museu. Fins aquí tot bé. La cosa ja es complica amb el títol de l’obra: Expedició a la recerca de carns exòtiques. I encara es complica més amb el contingut, la caça d’un nen negre com a esclau i la desesperació de la seva mare, tot preparat amb imatges del nen corrent al darrere d’un carro tirat per un cavall, lligat amb una cadena al voltant del coll.
Fins fa poc –i no deixa de ser sorprenent– ningú no s’havia queixat del mural. Però la setmana passada el web d’art The White Pube va cridar l’atenció sobre la qüestió, i va organitzar una petició per a la retirada de la controvertida obra (la més important de Whistler, que va morir en acció a la II Guerra Mundial), o que sigui traslladada a una altra sala del museu on es posi el contingut en el context adequat.
“És increïble que un restaurant de nivell amb uns comensals que són essencialment blancs de classe privilegiada i d’una certa edat tingui a les parets imatges tan horribles, nocives i odioses, més pròpies d’una pel·lícula d’horror que d’una de les principals institucions culturals britàniques. No és acceptable que la Tate regali a la clientela un relat tan obertament racista”, assenyala la petició.
La resposta de la galeria, en un comunicat, ha estat l’habitual en aquests casos de revisionisme cultural: admetre que es tracta d’un contingut “inacceptable”, però demanar que se situï en el marc de les actituds de la societat cap a l’imperialisme i el racisme fa un segle, mentre defensa el seu paper com un element inclusiu en la història de l’art de la Gran Bretanya. La seva defensa hauria estat més sostenible si no hagués pagat fa només set anys cinquanta milions d’euros per a la restauració de l’obra i si no hagués estat promocionant el seu restaurant com “un dels menjadors més divertits d’Europa”, amb el relat simbòlic d’una cacera del duc d’Epicurania i els seus cortesans buscant carns exòtiques.
Aquesta referència publicitària ha estat retirada sumàriament del web del museu, amb un restaurant que està tancat per la pandèmia malgrat que la galeria ha tornat a obrir al públic amb dos recorreguts a través de les seves sales (el primer explorant tres-cents anys d’art britànic,
L’obra de Whistler mostra una cacera a la recerca de “carns exòtiques” i un nen negre lligat a un carro
des de l’època Tudor fins al segle XVIII, passant per Hogarth i Reynolds, i el segon amb les obres surrealistes i de reacció a la II Guerra Mundial, amb l’èmfasi a Bacon), així com una instal·lació de Steve McQueen amb les fotos de col·legials de primària i una altra de dedicada a Aubrey Beardsley, que va delectar l’Anglaterra victoriana amb els seus dibuixos en blanc i negre que combinaven l’elegant i l’eròtic, el còmic i el grotesc.
Però en aquest moment la principal preocupació de la Tate és que no se li indigesti el mural del seu restaurant bandera.