Endavant un altre documental

I Zidane va descobrir el gust amarg de quedar eliminat a Europa. Per primer cop a la Champions va quedar fora de combat. No pot objectar res. El City es va mostrar superior, tant abans del confinament al Bernabeu com ahir en l’època del futbol a porta tancada. En els dos casos el futbolista més destacat del Madrid va respondre al cognom de Courtois. Per tant, la justícia es va imposar i l’equip de Manchester, a qui de vegades li costa traduir al marcador el seu cabal de futbol, es va espolsar alguns fantasmes de sobre.

Per segona temporada consecutiva el Madrid se’n va al carrer a Europa a vuitens de final. Trist balanç per a un equip acostumat a presumir de les seves prestacions a la Champions. Una imatge es va repetir en totes dues eliminatòries: la de Sergio Ramos a la graderia. La temporada passada, a la llotja privada de Chamartín, mentre Amazon aprofitava per rodar un dels capítols del documental sobre la trajectòria del defensa. Aleshores el sevillà, imprescindible en aquest Madrid, no va jugar la tornada contra l’Ajax per gaver forçat una targeta. Aquesta vegada també estava sancionat, però ho hauria donat tot per vestir-se de curt. Amazon ja pot anar preparant la segona temporada, si vol, perquè a aquest pas la trajectòria del central com a capità blanc es pot dilatar fins a l’eternitat. Veient la debilitat de Varane sense tenir el lideratge de Ramos al costat... Perquè una cosa és exercir d’escuder i una altra fer-ho de capatàs. El francès va suspendre clarament. El dia que faltin per sempre el de Camas al Madrid i Piqué al Barça hauran de suar tinta per comprar relleus de garanties. Quan no hi són és quan els seus aficionats més els troben a faltar. Ni el Madrid troba la Champions sense l’ullal de Cristiano ni Cristiano, també eliminat, la troba sense l’aurèola del Madrid.