Un timó ja sense timidesa
Fabián dirigeix el joc del Nàpols després que Setién s’identifiqués amb ell al Betis
En la seva etapa a la banqueta del Barça, Frank Rijkaard entreveia que Thiago Motta tenia tot el potencial per arribar a ser el futbolista que ell havia estat a l’Ajax i al Milan. Una vegada, en ple Mundial de Sud-àfrica, Del Bosque, que va ser migcentre, va afirmar que li agradaria reencarnar-se en Sergio Busquets. I a Quique Setién se li van il·luminar els ulls quan va veure jugar aquell noi alt i espigat, migcampista ofensiu, fi i delicat en la passada i golejador gràcies a un gran xut amb l’esquerra. Setién, que encara conserva ànima de jugador i li agrada ficarse als rondos, no va poder evitar veure’s reflectit en Fabián Ruiz, que va poder ser barcelonista per 1 milió d’euros i que avui, que en val 50, comanda el Nàpols.
Era l’estiu del 2017 i el tècnic acabava d’aterrar al Villamarín, mentre que el del planter verd-i-blanc tornava d’una cessió a Segona a l’Elx. Setién no va dubtar a convertir-lo en el seu timó. I per això fins i tot va paralitzar una venda al Barça, que volia Fabián per al filial. El club blaugrana va posar un milió d’euros per emportar-se’l al Miniestadi, però el Betis va dir que no. El càntabre va entendre que al nano, amb 21 anys, el que li feia falta era confiança, i, a mesura que jugava, el futbol de Fabián perdia timidesa i cada dia s’elevava més.
Però aquella pretemporada no va ser la primera vegada que Setién va tenir al davant l’esquerrà de Los Palacios, perquè, curiosament, el debut de Fabián amb el primer equip del Betis es va produir a l’Anxo Carro de Lugo el desembre del 2014 contra l’equip que dirigia l’actual tècnic del Barça. Juan Merino va ser qui li va donar l’alternativa. “On jugui, triomfarà. L’únic que li faltava era una mica de maldat al camp, perquè és massa bona persona”, vaticina Merino. Setién el va posar com a titular al Bernabeu al setembre i ja no va sortir de l’onze. “Vaig aprendre que havia de voler la pilota en qualsevol moment. Em va ensenyar a demanar la pilota i a continuar-ho intentant quan fallava”, reflexiona el sevillà sobre els ensenyaments del tècnic del seu rival.
El cert és que amb aquella temporada (35 partits i 3 gols) n’hi va haver prou perquè el Nàpols tingués clar que no se li podia escapar. El club italià va pagar els 30 milions de la seva clàusula i li va fer un contracte fins al 2023, a raó de 2,5 milions per temporada.
Tot i això, Fabián Ruiz, la mare del qual va ser netejadora de les instal·lacions bètiques, no ha deixat de tocar de peus a terra i ha continuat creixent, sentint-se important, primer amb Ancelotti i ara amb Gattuso. La temporada passada es va proclamar campió d’Europa sub-21 –amb gol inclòs a la final– i aquesta ha aixecat el seu primer títol amb el quadre napolità, la Coppa d’Itàlia. A més a més, es va convertir en un fix en les convocatòries de la selecció.
Cervell d’elaboració, ningú no ha donat més passades al calcio que ell aquesta campanya, amb 2.331, mentre que a la Champions, amb 452 passades intentades, presenta uns registres semblants a De Jong, Kroos o Jorginho, interiors del seu perfil. Fins al punt que ha posat fi a l’etiqueta que els migcampistes espanyols, després de Luis Suárez, Del Sol i Peiró, no servien per al futbol italià, ja que no van triomfar Martín Vázquez, Gallego, Víctor Muñoz ni Amor, ni tampoc Guardiola, Mendieta, De la Peña o Farinós al segle XXI.
Fabián va guanyar quan va perdre la timidesa, i Gattuso li exigeix. “Ens ha donat molt però té marge de millora. Aquesta mena de partit és bo per a ell. Si vol ser un campió no pot tenir por”, encoratja el seu timó.
ARA TRIOMFA AL ‘CALCIO’ El 2017 el Barça volia el jugador per al B i en va oferir un milió, però el tècnic del Betis va vetar l’operació