Vacances amb intel·ligència artificial
Sobrevalorem les vacances? Les esperem, les anhelem, alhora que s’han convertit en un dret social de l’Estat de benestar i una cosa que la societat moderna ha mitificat. Ens serveixen per desconnectar, per somiar, per fer tot allò que la resta de l’any no podem fer. Sempre les finalitzem amb una llista de coses i reptes amb què volem tornar. Les vacances d’un esportista habitualment són curtes i desajustades en temps respecte a les de la resta de la societat, i això es nota encara més a Espanya, on la gran majoria de ciutadans les fan a l’agost.
Jo a l’agost torno a la feina. A més a més, si aquest any s’haguessin disputat els Jocs Olímpics, segurament tan sols hauria gaudit d’una setmana de desconnexió. Els anys que competeixo amb la selecció, els dies de descans són frugals. Aquesta reflexió no és un lament ni tampoc una queixa; els esportistes d’elit tenim prou privilegis per alçar la veu en aquest aspecte, ja he escrit que em sento un privilegiat en articles anteriors. Durant aquests dies els esportistes migren temporalment de secció als diaris i es mouen a les seccions de societat amb fotografies dels seus llocs paradisíacs de descans i gaudi.
Jo poques vegades dono l’oportunitat de ser caçat en aquestes circumstàncies.
Les meves vacances estan lligades a tornar als meus orígens i passar al màxim temps possible amb la meva família, la meva gent... i les meves rutines. Durant l’estiu continuo entrenant-me per millorar aquells aspectes del meu joc individual que penso que he de continuar evolucionant. Tinc un equip tècnic al voltant, liderat per la sàvia visió del meu sogre i descobridor, que durant la temporada ha analitzat, gràcies a un software especialment desenvolupat, dades estadístiques del meu joc amb intel·ligència artificial a fi de determinar els punts clau de les meves actuacions en pista.
D’aquesta informació en traiem conclusions i adapto els meus exercicis d’estiu als paràmetres de millora que volem aconseguir. Aquesta feina específica forma part de les meves vacances per projectar-me en el meu jo futur, que ha de ser una versió millorada del meu jo passat.
Després d’un primer any a Barcelona atípic competitivament per tot el que hem viscut, tornaré la setmana vinent per reprendre els entrenaments amb un nou entrenador, de qui tinc molt bones vibracions, i amb l’objectiu de posar-nos les cotes més altes d’ambició i autoexigència. Aquestes són les premisses que ens han de guiar en el nou curs.