El turisme de muntanya guanya la partida al de sol i platja en plena crisi
Les zones rurals registren altes ocupacions davant la caiguda del Mediterrani
La crisi del turisme que travessa Espanya i que amenaça una part important del PIB i l’ocupació no és ni de bon tros homogènia. Les zones rurals, la muntanya i el nord d’Espanya viuen una temporada d’estiu daurada ateses les circumstàncies, amb ocupacions que freguen el 100% en molts llocs. Res a veure amb la caiguda soferta en les destinacions del litoral mediterrani i en ciutats com Barcelona, on els hotels oberts no arriben encara al 30%. La muntanya li està guanyant la partida al sol i platja de forma clara a la campanya estival més atípica que es recorda.
“Estem molt satisfets”, diu gairebé amb pudor Ángel Cuevas, president de l’Associació Empresarial d’Hostaleria de Cantàbria (AEHC), una de les comunitats autònomes on millor està funcionat la temporada. Els resultats de juliol han sorprès els mateixos
“No para d’arribar gent i tindrem una temporada més llarga de l’habitual”, expliquen a Astúries
empresaris, tot superant amb escreix les previsions després de l’aturada obligada de l’estat d’alarma. “Hem facturat al voltant d’un 15% menys que el mateix mes del 2019, perquè l’ocupació ha baixat una mica i també el preu mitjà; són dades bones en comparació amb altres regions espanyoles”, afirma Cuevas. Per a l’agost esperen una activitat similar, si no major. Ahir el nivell de reserves fregava el 90% respecte a l’any anterior.
La veïna Astúries no assoleix els nivells de Cantàbria de forma global. “Estem al 65% d’activitat i amb molta incertesa, molta reserva d’última hora, encara que no ens podem queixar si mirem altres comunitats”, expliquen des de la patronal Otea. Ara bé, les zones rurals del principat s’acosten al ple total i al sector no amaguen el seu entusiasme per la marxa de juliol i agost.
“Hem tingut un bon juliol, amb ocupacions del 90%, i ara ens acostem al 100%, creiem fins i tot que la temporada serà més llarga aquest any”, afirma Adriano Berdasco, president de la Federació Asturiana de Turisme Rural (Fastur). Els turistes van començar a arribar a l’Astúries rural abans que altres anys, ja a finals de juny, i si el ritme de reserves es manté la campanya s’allargarà fins a mitjans de setembre, un fet que no sol ser habitual, assegura Berdasco.
Al Pirineu català la situació és similar. El confinament del Segrià el mes passat i l’augment de la pandèmia a Barcelona i l’àrea metropolitana no han impedit que els negocis turístics de la muntanya es moguin a un relatiu bon ritme, assenyala Juli Alegre, cap de promoció del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. Els càmpings del Pirineu preveuen una ocupació aquest mes del 80%, les cases rurals, d’entre el 60% i el 70%, mentre que als hotels hi haurà al voltant del 80%. A la plana de Lleida, en canvi, el nivell d’activitat és molt més baix. Durant el juliol, l’ocupació a les comarques de muntanya de la província va ser del 35% en la primera quinzena i del 60% en la segona, amb pics els caps de setmana de fins al 80%.
Xifres que, encara que estan per sota de la temporada passada, milloren les registrades en les destinacions de la costa mediterrània. A Mallorca, malgrat els esforços del Govern autonòmic amb els corredors turístics, l’ocupació mitjana al juliol es va situar en el 37%, cinc punts per sota de la previsió inicial de la Federació Empresarial Hotelera de l’illa, mentre que a la Costa Brava ha oscil·lat entre el 40% i el 60% els caps de setmana i un 20% i 30% de dilluns a dijous. En la Comunitat Valenciana els hotels de platja van arribar al 41% d’activitat mitjana, mentre que per a l’agost esperen assolir un 50% d’ocupació, segons
dades de la Conselleria de Turisme.
Tots els consultats coincideixen en els motius que expliquen la davantera del turisme rural: poca massificació, amb menys allotjaments i més petits, més quantitat d’espais naturals de què gaudir i escàs pes dels visitants estrangers. Pràcticament el cent per cent dels turistes que reben en aquestes zones són autòctons. Aquí Adriano Berdasco, de Fastur, llança una advertència: el turisme rural ha d’evitar els errors i excessos comesos a la costa durant anys.
I és que els viatgers, assegura, fugiran cada vegada més de les destinacions massificades i buscaran una exclusivitat més alta, que aquest estiu marcat per la pandèmia han trobat a la muntanya.