La Generalitat calcula que el dèficit d’inversió va restar 9,8 punts al PIB
Un estudi estima la pèrdua en 23.820 milions d’euros entre el 2002 i el 2017
El “dèficit d’inversió” del grup Foment a Catalunya ha restat fins a 9,8 punts al creixement del seu PIB entre el 2002 i el 2017, segons un estudi elaborat per la Generalitat i la Universitat de Barcelona (AQR-Lab) presentat ahir. En termes absoluts són uns 23.820 milions d’euros de “cost d’oportunitat acumulat” i perdut a l’escenari de més desemborsament públic entre els plantejats al document. La xifra surt de diverses simulacions tenint en compte el grau d’execució de les inversions pressupostades, les efectivament executades i l’impacte que provoca una assignació pública “que s’allunya del pes econòmic de Catalunya”, segons es recull en el text.
En els quinze anys analitzats –fins al 2017 al ser l’últim exercici liquidat al fer l’estudi– l’economia catalana va representar de mitjana el 19% del PIB nacional i les inversions liquidades van quedar per sota, en el 15%, caient fins i tot al 12,7% a partir del 2010. “És un fet de sobres conegut el decalatge entre el pes de la inversió liquidada en Catalunya i el pes econòmic sobre el conjunt de l’Estat”, s’incideix.
Així mateix, hi ha un “percentatge d’execució sistemàticament inferior” a Catalunya (74,8% del pressupostat) que en la resta de l’Estat (85,1%), s’apunta, amb un de cada tres euros no executats a escala nacional afectant Catalunya. En les inversions del grup Foment s’inclouen les de direccions generals, organismes autònoms i les seves empreses públiques adscrites –com Renfe i Adif en l’àmbit ferroviari, Ports de l’Estat en el marítim i Aena en l’aeri–. La Generalitat apunta que suposen “el gruix de les inversions efectuades pel conjunt del sector públic estatal”. Els percentatges de despesa són una denúncia repetida des del mateix Govern, però també és un reclam recurrent en les patronals i les cambres catalanes.
Què hauria passat si s’hagués invertit d’acord amb el pressupostat o el pes de l’economia? Per respondre es fan simulacions partint de tres opcions, utilitzant un model de la Comissió Europea. La primera planteja un grau d’execució al nivell de la resta d’autonomies; una altra, una execució de tot el pressupostat a Catalunya, i una última, una inversió del grup Foment equivalent al pes econòmic català. Segons l’estudi, en totes, el PIB català hauria crescut més,
IMPACTE El problema repercuteix també en l’ocupació, segons l’informe
OCUPACIÓ L’estudi apunta que s’han deixat de crear fins a 113.000 llocs de treball
per la qual cosa en quinze anys hi ha una pèrdua de “cost d’oportunitat” pel dèficit inversor “econòmicament rellevant”: 2,6 punts del PIB si el grau d’execució fos com la resta d’Espanya; 5,4 punts si s’executés tot el pressupostat, i 9,8 punts si s’invertís en funció del pes català en l’economia nacional.
A aquestes magnituds s’arriba, però, donant per descomptat que una inversió pública més gran tindria un efecte arrossegament en la privada, en el consum perquè la gent creuria que l’economia creixeria a futur, en l’ocupació i en les exportacions i importacions. En conjunt, a l’escenari més agreujant per a Catalunya,
aconseguirien un efecte multiplicador fins a arribar als 9,8 punts de creixement esmentats. Perquè només tenint en compte una inversió pública conforme al pes econòmic de Catalunya, a l’escenari on se surt més ben parat en termes de despesa el PIB seria un 1,14% superior al final del període analitzat.
Sobre l’impacte en l’ocupació, també es veu afectat amb 29.500, 61.760 i 113.000 llocs de treball que no s’han creat en funció dels escenaris. “Que la inversió pública estatal estigui tan lluny de les propostes simulades té efectes sobre l’ocupació”, s’afirma.