Els EUA creen 1,8 milions de llocs de treball mentre lluiten contra la Covid-19
La xifra significa una frenada del mercat laboral respecte a juny i maig
El que en un altre moment seria un èxit, en l’època del coronavirus es considera una prova de la frenada econòmica i del difícil camí per a la recuperació del país més ric del món.
Depèn com es miren els números, varia el seu significat. L’economia dels Estats Units va sumar 1.763.000 nous llocs de treball en plena ressurgència del virus amb zones del país on hi va haver negocis que van haver de fer marxa enrere o restringir les seves operacions.
La xifra, una mica superior a la pronosticada, representa un alentiment en el procés de recuperació pel rebrot de la Covid-19. Al juny es van crear 4,8 milions d’ocupacions i 2,7 el maig, quan es va començar a reobrir l’economia.
El percentatge de l’atur cau de l’11,1% al 10,2%. Aquest és el tercer mes consecutiu que aquest índex va a la baixa. Però encara es manté per sobre del 10%, el pic al que es va arribar en la Gran Recessió de la passada dècada, i és tres vegades superior al 3,5% de febrer –el més baix en mig segle–, quan el virus encara no havia impactat en l’economia.
“Malgrat que aquesta dada sigui una mica millor del que es preveia, aquest informe indica que encara falta molt per a la reanimació del mercat laboral”, va assenyalar Steve Rick, economista en cap de Cuna Mutual Group en la Fox. “S’ha fet marxa enrere en les reobertures, les sol·licituds de l’ajuda per atur continuen acumulant-se i s’opera amb un gran dèficit respecte a principis d’any”, va afegir aquest analista.
Aquest increment d’1,8 milions de llocs de treball no deixa de ser una petita fracció dels 22 milions que es van perdre al març i abril, període en què els negocis no essencials van abaixar les seves persianes per mitigar la propagació del patogen. El càlcul és que el nombre d’aturats continua estant per sobre dels 13 milions
Els nous contractes d’aquests úlMichelle
L’atur baixa al 10,2%, tot i que per damunt del 10% de la gran recessió i tres vegades més que al febrer
tims tres mesos representen un 40% dels llocs de treball que es comptabilitzaven abans que la pandèmia creixés el març, circumstància que ha portat a una profunda recessió. El PIB dels EUA va caure un 32% en el còmput anualitzat durant el segon trimestre del 2020.
“El mercat laboral continua amb la seva curació, la qual cosa és encoratjadora, però el camí que hi ha per davant és llarg”, va assenyalar Meyer, responsable econòmica de Bank of America per als Estats Units.
“En aquest estadi molt inicial de recuperació –va prosseguir en The New York Times–, és fàcil que els treballadors tornin ràpid per fer funcions operatives, però això no significa tornar als nivells pre-Covid (-19) ”.
Aquesta és la teoria de Jason Furman, exconseller econòmic del president Obama i avui professor a la Universitat de Harvard, qui va anticipar que hi hauria un impuls “espectacular” de contractacions al reobrir-se l’economia.
Tot i això, Furman va declarar que això era un miratge. L’ampolla s’havia buidat i s’ompliria ràpidament fins a la meitat. El més difícil era passar d’aquell punt i assolir el contingut total anterior.
La desacceleració suposa una pressió més gran en les negociacions que la Casa Blanca i el Congrés celebren des de fa uns dies per aprovar un nou paquet d’estímuls. Republicans, inclòs el Govern, i demòcrates estan allunyats “per bilions” en els seus plantejament.
Aquesta teoria va ser aclamada pels defensors del Govern. De fet, el president Donald Trump va convocar rodes de premsa exprés després dels informes de juny i maig per aclamar la que va qualificar “la millor recuperació econòmica de la història”. Aquest divendres no hi va haver convocatòria, tot un senyal.
Un dels problemes determinants és el suplement especial de 600 dòlars a la setmana com a benefici d’atur pels que han perdut la feina.
Aquesta dotació va caducar divendres de la setmana passada. El president Donald Trump, a qui se li ha esfondrat l’argument de la millor economia de la història de cara a les eleccions de novembre, amenaça d’aprovar una ordre executiva per oferir ajuts i evitar els desnonaments si no hi ha acord al Capitoli.