Productors de fruita i llum
Fruits de Ponent cobreix els seus edificis amb panells solars per autoconsumir energia verda
Amés de recollir préssecs, nectarines o cireres, entre d’altres fruites, els agricultors de la cooperativa Fruits de Ponent generen també energia renovable per a autoconsum. La cooperativa de segon grau ha plantat 3.912 panells solars fotovoltaics per a la generació d’electricitat a la teulada de la seva central. A aquesta instal·lació, de 7.824 metres quadrats i amb capacitat per generar 1,3 MW, se li sumarà a finals d’estiu una altra de 0,4 MW. En una segona fase, està previst implantar més panells solars a la resta de seus del grup.
“El nostre objectiu és arribar a ser autosuficients i, a llarg termini, ambicionem poder oferir l’excedent d’energia als socis”, explica Josep Presseguer, el director general de Fruits de Ponent. La cooperativa lleidatana està integrada per 180 unitats familiars. “El total de socis és superior, però preferim parlar d’unitats familiars, que moltes vegades van des dels avis fins als nets”, aclareix el directiu. Al ser una cooperativa, els propietaris de l’organització són els mateixos associats.
La inversió realitzada, d’1,566 milions d’euros, es produeix no només en plena crisi de la Covid19, sinó en el marc de diversos anys consecutius de baixos preus de la fruita. “És invertir o morir. Som un sector molt acostumat a invertir i estem constantment atents als nous avenços”, assegura Presseguer. Els números van a favor seu. Gràcies a l’estalvi al rebut de la llum que esperen aconseguir, calculen amortitzar la instal·lació en entre vuit o nou anys.
També suposarà un important estalvi d’emissions de diòxid de carboni (CO2). Amb la primera de les instal·lacions estimen que deixaran d’emetre 273 tones anuals de CO2 i s’han fixat com a objectiu ser lliures d’emissions de CO2 l’any 2021.
La generació d’energia verda és l’última de les seves iniciatives cap a una activitat més respectuosa amb el medi ambient. L’organització és coneguda per la seva aposta per la producció integrada o sostenible, que consisteix, per exemple, “a aplicar la lluita biològica contra les plagues en lloc d’utilitzar productes químics”, explica Presseguer.
Un altre dels seus èxits és l’eficiència en la gestió de l’aigua. A la campanya de juny del 2018 a maig del 2019, es va utilitzar una quarta part de l’aigua requerida en la temporada 2012-2013, al passar d’un consum de 80.000 a 20.372 metres cúbics. A més, l’aigua és depurada i reaprofitada per a usos industrials. L’ús de cartró o plàstics biodegradables en detriment del plàstic convencional i la venda dels excedents de fruita a través de la plataforma Too Good to Go per evitar el malbaratament alimentari són altres de les seves mesures estrella. Nascuda el 1992, Fruits de Ponent aglutina les cooperatives de primer grau Camp d’Alcarràs, Agrària Progressiva Benavent-Portella, Ramell i Agrària del Llobregós, que sumen unes 2.100 hectàrees. A la campanya 2019-2020, es van recollir 39 milions de tones de fruita (onze menys que el potencial productiu), que van ser venudes a prop de 40 països de tot el món, sobretot europeus. Factura uns 50 milions d’euros de mitjana.
“El nostre objectiu és ser autosuficients i, a llarg termini, oferir l’excedent d’energia als socis”