El soterrani de Wilmington
Els demòcrates apressen Joe Biden a tenir més intervenció pública per neutralitzar l’omnipresència de Trump
Poques vegades un candidat amb tan poca presència pública ha aconseguit liderar la cursa a la presidència, com passa amb Joe Biden. Els sondejos donen avantatge a l’ocult o l’amagat, com es refereixen a l’aspirant demòcrata els que senten poca estima per ell.
L’impacte del coronavirus, que ha fet d’aquesta campanya un territori totalment inexplorat, va suposar que l’exvicepresident es confinés a la seva casa de Wilmington (Delaware).
Ha sortit molt poques vegades del “soterrani”, expressió amb què els crítics miren de ridiculitzar-lo, i gairebé tot el seu contacte exterior el té per mitjà de connexions a Zoom.
Aquest és el gran contrast. En general, el president que busca el segon mandat aplica una tàctica de contenció, fortificat a la Casa Blanca, per no exposar-se a errors no forçats. Segons Douglas MacKinnon, escriptor per als presidents Ronald Reagan i George H.W. Bush (pare), això es coneix com a “estratègia del Roserar”, el jardí del 1600 de Pennsylvania Avenue.
Com que no pot convocar els seus mítings massius –no sembla preocupar-li gaire el virus, però sí les aparences–, Trump s’ha imposat una sèrie de visites a estats decisius i ha tornat a convocar rodes de premsa diàries, que són més aviat actes de partit. Algunes d’aquestes compareixences són tan estrafolàries com la d’aquesta nit de divendres al seu club de Bedminster (Nova Jersey). Els informadors es van trobar envoltats de socis adinerats d’aquesta entitat, que, a més de pagar-li una fortuna, li van riure les gràcies sense mascareta ni cap mena de distància social.
Tot i això, se suposa que l’aspirant ha d’arriscar més per aconseguir més quota mediàtica davant la plataforma de què disposa el president gràcies al seu càrrec.
Els demòcrates es troben en un dilema. N’hi ha que pressionen perquè Biden incrementi la seva visibilitat. Als estats pèndol, que poden caure a un costat o a l’altre, el president Trump és a tot arreu. En canvi, troben a faltar el contendent. Els signes d’un desplegament públic comencen a sortir a la superfície. La campanya de l’exvicepresident està perfilant incrementar com i on s’ha d’implicar amb els votants, líders comunitaris i organitzacions.
Tanmateix, també hi ha els cautelosos, els que temen la tendència històrica de Biden als lapsus.
Alguns temen que, si surt més, Biden es vegi més exposat a cometre els lapsus tan freqüents en ell
“El seu últim obstacle és un de baix, demostrar que encara és viu i a l’altura de la tasca”, escriu Mat Lewis a The Daily Beast.
Amb tot, recorda que aquest dijous Biden va haver de fer un comunicat per aclarir una altra de les seves relliscades i disculpar-se. Va començar en una entrevista a la CBS amb una periodista negre. Li va qüestionar si passaria un examen cognitiu i li va dir que això era absurd, “és com si a un reporter negre li preguntes si consumeix cocaïna o no”. I va prosseguir amb una periodista hispana a la NPR (ràdio pública), a qui va respondre: “A diferència de la comunitat afroamericana, la hispana és increïblement diversa, amb una increïble actitud cap a diferents coses”.
Els mitjans de la dreta ràpidament van fer difusió d’aquesta declaració i Trump se’n va fer ressò dient que Biden havia perdut el suport dels negres. “De cap manera no vaig voler suggerir que el col·lectiu afroamericà sigui monolític, no per identitat ni pels seus afers, en absolut”, va dir a la seva clarificació.
Els republicans són conscients d'aquesta debilitat. Per això han intentat forçar que hi hagi quatre debats en comptes de tres. S’obliden que Trump és capaç de patinades de tant de calibre o més.