Tres casos i un partit, CDC
La justícia portarà al banc dels acusats el finançament del partit fundat per Pujol i la fortuna que va acumular la família
Entre el 1980 i el 2016, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) va ocupar el centre de l’escenari de la política catalana. A finals del mes de juliol, tres interlocutòries judicials han concretat les acusacions de corrupció que pesen sobre el partit, sobre la seva gestió en el Govern i, en particular, sobre el que va ser el seu fundador i president de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley, així com tota la seva família.
Les tres interlocutòries conclouen les investigacions sobre els casos de la família Pujol, sobre el 3% i sobre l’empresa pública Infraestructures, dutes a terme pel jutge José de la Mata, del jutjat central 5 de l’Audiència Nacional, s’hi acumulen acusacions per delictes com a associació il·lícita, frau a l’administració pública, blanqueig de capitals, tràfic d’influències, suborn o delicte contra el fisc i apunten a l’existència de suborns, manipulació dels contractes públics i negocis il·lícits.
Malgrat que es tracta de tres causes independents, en realitat no ho són perquè en totes s’hi repeteixen mètodes i s’assenyalen alguns noms que són comuns no només en aquestes investigacions, sinó també en altres processos que afecten CDC i sobre els quals ja hi ha sentència ferma, com ara el cas Palau o el cas Pretòria. En total, es vol portar a judici 68 persones.
La publicació d’aquestes interlocutòries ha afegit aquesta setmana una nova desavinença en el Govern després que ERC instés la Generalitat a personar-se en la causa del 3%, en què està representat l’Ajuntament de Barcelona i la CUP. El president Quim Torra va concloure la polèmica divendres anunciant que l’Administració catalana serà part en el cas 3%. Ho va fer sense esperar els informes que ell mateix havia sol·licitat i en què havia de quedar acreditada la presumpta desaparició de diners públics.
En realitat, a les tres interlocutòries s’hi assenyalen pèrdues per a l’erari. En el cas Pujol, per delictes fiscals. En el cas Infraestructures s’imputen danys de fins a un milió d’euros, i és precisament en el del 3% en què l’acusació es limita al frau, però no a la malversació o el delicte fiscal.
CAS PUJOL La caiguda d’una família
Jordi Pujol i Soley va fundar CDC el 1974 i va ocupar la presidència de la Generalitat entre 1980 i 2003. Ara, De la Mata el vol pora tar a judici, amb la seva dona, els seus set fills i l’exesposa del seu primogènit. El jutge creu que la família “ha aprofitat la seva posició privilegiada d’ascendència en la vida” de Catalunya “per acumular un patrimoni desmesurat, directament relacionat amb (...) activitats corruptes”.
De la Mata desgrana una sèrie de pràctiques que jutja irregulars i sorgeix el fantasma de les comissions, ja que es diu que una de les fonts d’aquest patrimoni són pagaments milionaris a canvi d’exercir la influència de la família, per mitjà del primogènit, Jordi
Pujol Ferrusola. Per camuflar l’origen d’aquests diners es van utilitzar entramats empresarials, paradisos fiscals i testaferros. Segons el jutge, aquestes actuacions obeïen a un pla preconcebut, prolongat durant anys en què la família va actuar com una organització criminal.
El magistrat no dona crèdit a la confessió pública de Jordi Pujol i Soley en el sentit que els diners d’Andorra eren l’herència del seu pare, Florenci; i assenyala que posteriorment els fons de dubtosa procedència que van passar per Andorra van ser derivats a negocis en altres països com ara Mèxic, Croàcia, els Estats Units o l’Argentina. També s’esmenta el finançament irregular de CDC, que, segons el jutge, es va dur a terme mitjançant crèdits ficticis gestionats per Jordi Pujol Ferrusola i que revertien en la fundació CatDem. En total, el jutge actua contra 16 persones.
EL CAS 3% El negoci de les fundacions
En aquesta causa s’acusa 31 persones i singularment Germà Gordó, que va ocupar alts càrrecs la Generalitat i al partit, i els extresorers de CDC, Daniel Osàcar i Andreu Viloca.
Segons el jutge De la Mata, es va crear una estructura per finançar il·lícitament el partit, composta per la cúpula econòmica de la formació, si bé admet que hi pot haver més persones sense identificar, que permetia a empreses guanyar concursos a canvi de comissions il·legals que revertien en les fundacions del partit (CatDem, Fòrum Barcelona i Nous Catalans) i que acabaven a la caixa de CDC, i aquestes transaccions es justificaven com a encàrrecs per a Convergència o l’abonament dels salaris dels treballadors del partit.
Els tractes es duien a terme al mateix temps que les licitacions, que suposadament eren controlades per Gordó, Osàcar i Viloca. Per aquest sistema es va cobrir l’11,5% del finançament privat del partit i el 7,7% del total dels ingressos de la formació política.
En total, hi ha 31 contractes que estan sota sospita, que suposen 227 milions d’euros, i que afecten diferents institucions, com la Generalitat, vuit ajuntaments (entre els quals el de Barcelona) o l’Autoritat Portuària. Set càrrecs d’aquestes institucions hauran d’anar a judici.
EL CAS INFRAESTRUCTURES Un concert econòmic
El tercer cas sobre el qual s’ha pronunciat recentment l’Audiència Nacional es refereix a la manipulació de les adjudicacions a l’empresa Gisa, actualment Infraestructures de la Generalitat, i va ser denunciat per un treballador de la mateixa empresa.
Succintament, el cas té el seu origen en un acord en què podrien haver arribat a participar més d’un centenar d’empresaris catalans que pactaven els preus de les seves ofertes per assegurar-se l’adjudicació d’obres en els concursos oberts per l’Administració.
Aquest pacte es remunta al 2008 –quan encara governava el tripartit–, però adquireix un nou rang quan dos dels suposats participants i promotors, Josep Lluís Quer i Josep Antoni Rosell, un cop constituït el primer govern d’Artur Mas, són designats president i director general de l’empresa Gisa.
Segons aquest relat, així que assumeixen el càrrec modifiquen l’estructura de la companyia per obtenir un control total de totes les adjudicacions. La interlocutòria de l’Audiència Nacional assenyala 21 persones com a investigades.
Les indagacions han relacionat algunes de les adjudicacions sota sospita amb la trama del 3% de CDC i, en particular, amb el seu comptable, Andreu Viloca.
Segons l’estimació inclosa en la interlocutòria per la qual es conclou la investigació i s’obre el procediment abreujat, el perjudici ocasionat a les arques de la Generalitat de Catalunya en almenys deu dels expedients analitzats podria haver assolit els 1,2 milions d’euros.
EL FINANÇAMENT En el 3% es posen sota sospita 31 contractes per valor de 227 milions d’euros
ELS DINERS DE LA FAMÍLIA
El jutge acusa els Pujol d’ acumular una fortuna desmesurada amb pràctiques corruptes
LA CONCESSIÓ D’OBRES Un dels casos, el d’Infraestructures, podria haver costat 1,2 milions al Govern