Els desafiaments de l’economia espanyola

Aquest mes d’agost, després de la brutal recessió patida per l’economia espanyola en el segon trimestre, es viu una calma tensa amb la mirada posada a la tardor. El risc que els rebrots de la Covid-19 es generalitzin, que els tancaments d’empreses es multipliquin i que l’atur torni a disparar-se pesen com una llosa. La pèssima temporada estiuenca, amb una caiguda dràstica de visitants estrangers sense precedents en la història del turisme espanyol, no augura res de bo. Però el país no pot resignar-se a la catàstrofe i ha de reaccionar amb un esforç mancomunat del conjunt de forces polítiques, econòmiques i socials.

El primer desafiament econòmic a què cal fer front és el sanitari. Sense èxit en la lluita contra el coronavirus el país no pot recuperar la confiança necessària per reactivar no només el turisme sinó el consum i la inversió, que són el motor de l’economia. Aquest primer desafiament comporta analitzar de manera urgent per què Espanya és el primer país d’Europa occidental en nombre de contagis. Cal saber què és el que falla per poder trobar la solució com abans millor. El Govern central, en aquest sentit, hauria d’acceptar la realització d’una auditoria independent, tal com es reclama des de la comunitat científica.

El segon desafiament hauria de ser definir i concretar com afrontarà l’Estat l’enorme endeutament que s’acumularà aquest any i que pot superar el 120% del producte interior brut (PIB), una xifra mai assolida. És urgent, en aquest sentit, establir un escenari de consolidació fiscal i de devolució del deute en diverses legislatures pactat entre els diferents partits polítics. Reiterem aquest aspecte una vegada més, com també ha fet el Banc d’Espanya, perquè és fonamental per generar confiança entre els mercats financers, la Unió Europea i els ciutadans espanyols. Aquest augment de l’endeutament a què caldrà fer front es produeix inevitablement en coincidir dos efectes molt perniciosos de la pandèmia: la caiguda en picat de la recaptació i l’enorme despesa pública canalitzada cap als ajuts socials, cap al pagament de l’atur i dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) i, així mateix, cap a les empreses per sostenir el teixit productiu.

Alhora, és igualment urgent establir un marc legislatiu, sobretot laboral i fiscal, que ofereixi seguretat jurídica i estabilitat durant els propers anys per generar també un clima de confiança que incentivi la inversió empresarial, que és la que ha de crear l’ocupació que el país necessita. Són més de cinc milions de persones, avui dia, les que estan sense feina, ja siguin aturats o afectats pels ERTO. Espanya ha estat també el país europeu que més ocupació ha destruït per la pandèmia.

Al costat dels escenaris anteriors el Govern central ha d’impulsar, en col·laboració amb el sector privat, les reformes necessàries per modernitzar l’economia en línia amb l’agenda europea, que inclouen –entre altres– la digitalització de l’economia, la transformació energètica, l’adaptació als nous reptes de la formació professional, especialment l’FP dual, la millora de les ineficients polítiques actives d’ocupació, un dràstic impuls a la innovació i la investigació, amb la posada a punt de les universitats, un ambiciós pla de construcció d’habitatges de lloguer i la realització de les infraestructures més bàsiques per a la competitivitat del país, com és el cas del corredor mediterrani.

El primer pas que ha de començar a donar forma a tot això són els pressupostos de l’Estat per al 2021. La situació és d’emergència econòmica. Les formacions polítiques han de deixar de banda els seus interessos partidistes, almenys durant una legislatura, i concentrar-se a fons a treure el país de la recessió. Estem davant una conjuntura en la qual, si es fan les coses bé, Espanya té l’oportunitat de fer un gran salt endavant en la modernització de la seva economia, en el seu progrés i en el seu benestar. En cas contrari, els efectes de l’actual crisi castigaran els ciutadans per llargs anys i pesaran sobre les generacions futures.

Espanya ha de triar entre una oportunitat per al progrés o una llarga depressió econòmica