“Veniu a portar-nos el virus”
Una batussa a Arousa amb estiuejants de Madrid i un cartell en un bar de Palamós, exemples de l’ansietat que crea l’epidèmia
Va passar a la zona de lleure nocturn de Villagarcía de Arousa a les portes d’un local de copes a les set del matí. Va ser una baralla entre una trentena de joves de dues colles: un grup estava format per residents en aquesta localitat de la costa gallega i l’altre era d’estiuejants procedents de Getafe. L’espurna hauria pogut saltar per qualsevol altre motiu, però va començar quan el grup de locals va retreure la presència dels visitants al poble: “Veniu a portar-nos el virus”, els van dir. A partir d’allà es va muntar la gresca. Van volar pedres i hi va haver denúncies per lesions.
El mateix cap de setmana, un bar de Palamós va col·locar un cartell a la porta del recinte que indicava que només atendria clients de la província. Va obligar diverses persones a aixecar-se de la terrassa i els va instar a abandonar el local, cosa que va desembocar en una queixa dels clients ultratjats. La policia municipal va obligar els propietaris a retirar l’avís i va aixecar acta de denúncia.
No passen de ser incidents anecdòtics, però il·lustren la tensió creixent entre poblacions autòctones de nuclis vacacionals i viatgers ocasionals. “Són reaccions exagerades, però es pot entendre la lògica que hi ha darrere”, opina la sociòloga Natàlia Cantó. “Crec que és una error associar-ho a actituds xenòfobes. Al cap i a la fi l’últim que faria el responsable d’un negoci d’hostaleria és negar-se a servir un client sense una causa justificada. El que passa és que és difícil equilibrar la preocupació per la salut i la preocupació per la butxaca”, argumenta.
I és que tot i que ara les instruccions de les autoritats són clares –als qui resideixen en àrees afectades per rebrots se’ls recomana no desplaçar-se si no és imprescindible– el cert és que les anades i vingudes de les diferents Administracions
han creat confusió i desconfiança entre la població. Sense anar més lluny, la Xunta de Galícia va prendre la determinació d’establir un control dels viatgers procedents d’Aragó, Catalunya, Navarra, País Basc i Madrid, així com del veí Portugal, que aquesta setmana va treure de la llista com també va fer amb La Rioja. Quin missatge es transmet als residents? Quina interpretació s’hauria fet si aquesta mesura s’hagués pres en comunitats autònomes que reclamen el seu dret a l’autodeterminació?
“El problema són les generalitzacions: assumir que qualsevol persona que procedeixi d’un focus de contagi és un perill. Això és perillosíssim en un context marcat pel debat territorial, que marca l’agenda política a Espanya des de fa diversos anys”, opina el filòsof Miquel Seguró. La contenció del virus depèn de l’actitud ètica de cada persona, i no de la seva nacionalitat, defensa el filòsof. “La Covid-19 no depèn de la pell, la raça, el sexe o la ideologia política de les persones”, insisteix, per això no convé estigmatitzar col·lectius ni fer una lectura política de la situació. “Cauríem en la fal·làcia de prendre la part pel tot”.
“En un moment en què ens obliguen a anar amb mascareta pel carrer és inevitable tenir suspicàcies amb els estranys”, diu el sociòleg Jordi Busquet de la URL-Blanquerna. La paradoxa és que quan ens retrobem amb la família o amics no tenim tantes reserves, com si tinguéssim un escut protector davant d’ells. Això és fals i absurd”, reflexiona.
“Som vulnerables i interdependents, i la malaltia forma part de la condició humana. Tots dependrem en algun moment de les cures d’algú, així doncs no podem deshumanitzar els malalts. El virus capgira el planeta i és un error de judici culpar la gent, a més de perillós. Tant de bo aquesta pandèmia servís per fomentar l’altruisme, perquè la supervivència de cada un depèn dels altres”, conclou el filòsof Eduardo Infante.
“La contenció del virus depèn de l’actitud ètica de cada persona i no de la seva nacionalitat”