Rehabilitació energètica, oportunitat amb present i futur
En aquests últims mesos, el terme resiliència –que fa anys que protagonitza el debat sobre com abordar els efectes del canvi climàtic–, ha entrat de ple en les nostres vides. La pandèmia provocada per la Covid-19 està evidenciant, gairebé diàriament, la nostra capacitat de resiliència personal, però també com a societat, com país. Sense deixar d’atendre les necessitats en matèria sanitària, Espanya es prepara ja per posar en marxa la reactivació econòmica, un procés de recuperació inclusiu i socialment just que obre l’oportunitat de reforçar la nostra resiliència o, dit d’una altra manera, la nostra qualitat de vida.
En aquesta recuperació, els edificis on vivim, on treballem, on anem per aprendre o allà on rebem atencions quan emmalaltim tindran un paper protagonista.
Un parc edificat de qualitat, amb bon aïllament i amb instal·lacions eficients millora les condicions d’habitabilitat, enfortint la resiliència de les nostres llars, per exemple davant les onades de calor, cada vegada més freqüents i més intenses. La rehabilitació energètica suposa més confort, menys costos energètics i menys emissions. És un aliat davant la pobresa energètica.
Fer realitat aquest parc edificat eficient genera activitat no només al sector de la construcció, sinó també de les instal·lacions elèctriques o de climatització –ocupació distribuïda per tot el territori i cada vegada més qualificada– i un efecte tractor sobre altres àmbits de l’economia, com són els béns d’equipament o els materials de construcció.
A més, permet orientar i alinear aquests sectors econòmics amb els objectius a mitjà i llarg termini d’Espanya i la Unió Europea, guanyant així en estabilitat i previsibilitat. Ens permet, en definitiva, complir amb els nostres compromisos amb el clima, això és, ser neutres en emissions no més tard del 2050.
Davant una onada de rehabilitacions que contribueixin a la recuperació, la planificació que teníem sobre la taula abans de l’arribada de la Covid-19 ens permetrà actuar amb celeritat. El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima preveu, en el període 20212030, la millora energètica de 1.200.000 habitatges, la substitució de les calderes i instal·lacions tèrmiques de 300.000 habitatges a l’any i la millora energètica de 5 milions de metres quadrats d’edificis públics i del sector terciari a l’any.
Per complir amb aquests objectius, des del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, juntament amb el Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, estem desplegant un paquet de normatives i mesures que facilitin aquest esforç i contribueixin a la mobilització de fons necessaris. Acabem d’engegar el Programa de Rehabilitació Energètica d’Edificis (PREE), un paquet d’ajuts dotat amb 300 milions d’euros perquè particulars, comunitats de veïns i empreses millorin l’eficiència dels seus habitatges o instal·lacions, i que es podrà ampliar en la mesura que s’executi el pressupost inicial i hi hagi disponibilitat pressupostària, per exemple, de la important injecció de fons de recuperació europeus que rebrà el nostre país.
És una línia que aborda les rehabilitacions des d’una perspectiva àmplia, per exemple: millora de l’aïllament tèrmic de l’edifici; incorporació de “solucions bioclimàtiques” que permetin reduir el consum gràcies a sistemes de ventilació natural; substitució de calderes o sistemes de calefacció i d’aigua calenta per sistemes renovables; digitalització dels edificis, i molts d’altres detalls.
A més, també s’inclou una ajuda addicional d’un 15% per a habitatges classificats com a vulnerables, per aprofitar el paper d’aquesta línia en la lluita contra la pobresa energètica.
En definitiva, es tracta d’un programa clau per a la reactivació econòmica del nostre país, a més d’alinear la nostra economia i el nostre parc edificat amb els objectius de futur i obrir una oportunitat per a famílies i comunitats de veïns per millorar els seus habitatges, i també per a les empreses, a fi de millorar les instal·lacions on desenvolupen la seva activitat.
Un parc edificat de qualitat suposa més confort, menys emissions i és un aliat contra la pobresa energètica