Beverly Hills sense pretensions
Hampstead és Londres i alhora no ho és, un poble a vint minuts del centre, on va néixer Liz Taylor i va viure Orwell, amb un bosc propi d’‘El senyor dels anells’
Els anglesos ja han inventat una paraula per a la nova realitat vacacional de la pandèmia. És staycation, o literalment “vacances de quedar-se”, se suposa que a casa, però casa en un sentit ampli, que va des del mateix domicili (si un està en quarantena) fins al conjunt del país, passant pel barri o la ciutat on un viu. Després de descartar primer els llocs on cal portar sempre posada la mascareta, després els que requerien passar per avions o aeroports, i finalment els que implicaven pagar un hotel sota serveis mínims, només va quedar una opció: Hampstead.
Hampstead és el nostre barri, i des d’una perspectiva esbiaixada (però no tant) és el millor barri del món. És Londres però alhora és com un d’aquells pobles idíl·lics de la campanya britànica, amb cases victorianes, un carrer comercial i comerços de proximitat. Quatre estacions que serveixen tres línies diferents de metro (Jubilee, Northern i Metropolitan) permeten plantar-se en vint minuts a Oxford Circus o Piccaddilly, cosa que era important en la vida anterior en què hi havia cinemes, teatres, òperes, partits de futbol, classes d’idiomes i conferències de premsa per atendre. Ara, amb el centre de Londres desert com un poblat fantasma pel teletreball i la falta de turistes, no importa tant. Però ja que no es pot viatjar a Austràlia, és un consol poder fer-ho almenys al Canary Wharf o a la City.
Els anglesos, reticents a renunciar a les seves vacances passi el que passi, s’arraïmen aquests dies a les platges de Brighton o Bournemount com si fossin Benidorm en l’era previrus, han omplert els hotels de Cornualles i els càmpings de Dover i Somerset. Però cap staycation tan magnífica com quedar-se al barri on un viu fa gairebé trenta anys, i descobrir racons que li havien passat desapercebuts, com ara placa en honor a Harry Vane, l’exgovernador de Massachussetts, decapitat al segle XVII per haver-se aliat amb Cromwell; recórrer cap al tard carrerons il·luminats amb fanals de gas que semblen trets de les novel·les de Dickens; banyar-se a les llacunes del Heath, un parc que en realitat és un bosc que sembla tret d’El senyor dels anells, amb vista als gratacels de la ciutat, des de la nòria fins a Shard de Renzo Piano; passar per davant de les cases on van viure Lord Byron, T.E. Lawrence, Robert Louis Stevenson, George Orwell, Mondrian o la violoncel·lista Jacqueline Du Pre; admirar edificis art déco o de la Bauhaus alemanya; entrar al convent de les Carmelites, des d’on Charles de Gaulle va dirigir la resistència a l’exili i abans de tornar a França; fer un pícnic al prat que hi ha davant de la Kenwood House, una mansió aristocràtica pròpia de Downton Abbey, a les galeries del qual lluu un dels més cotitzats autoretrats de Rembrandt; prendre una cervesa a l’ Spaniard’s Inn (el pub preferit del bandoler Dick Turpin), o en el Flask (recordant velles trobades amb Eduardo Mendoza i Kazuo Ishiguro.
Hampstead és com un Beverly
A l’Spaniard’s Inn, un popular pub, el bandoler Dick Turpin hi preparava els atracaments
Hills sense pretensions, o un Grunewald berlinès però molt més animat i gran. En la Upper Park Lane hi vivia Gwyneth Paltrow en la seva època londinenca, se la podia veure a l’Starbucks de la cantonada d’England’s Lane; podem ensopela gar amb John Le Carré o l’excantant dels Bravos en el Giacobazzi, una xarcuteria italiana al costat del Royal Free Hospital; o creuar-nos amb Damian Lewis, el protagonista de la primera temporada de Homeland , en el Village de Belsize Park, una encantadora zona per a vianants de botigues i restaurants. Per alguna cosa és on Sigmund Freud va passar els seus últims anys, el favorit d’escriptors, artistes i estadistes (diverses cases recorden la presència de l’ ex-primer ministre Harold Macmillan). És on va néixer Elizabeth Taylor, que muntava a cavall pel parc, i on –coses del destí– va viure el seu gran amor, Richard Burton, a començaments dels cinquanta, quan encara estava casat amb la seva primera dona.
Una staycation a Hampstead, sense haver de portar la mascareta, és un gran plaer, un descobriment i una sensació de llibertat.