El museu més antic d’Amsterdam haurà de tancar
La pandèmia sentencia la mansió amb església clandestina
El Museu Ons’ Lieve Heer op Solder (Nostre Senyor a la Golfa), el més antic d’Amsterdam, es veurà obligat a tancar. Segons va anunciar el canal TV5 d’Amsterdam, les pèrdues pel confinament, la falta de presència del sector turístic i la fi del subsidi anual de 600.000 euros de l’AFK, Fons d’ajuda a la Cultura d’Amsterdam són algunes de les causes.
La directora del museu, Birgit Büchner, ha reaccionat desolada, “primer tancat per la pandèmia, després baixa la venda d’entrades perquè no hi ha turistes i ara cessament dels subsidis per al 2021. Com és possible! No sé si sobreviurem”. Però la direcció de l’AFK es lamenta de la seva política de repartiment de fons i explica que ells també tenen pèrdues.
En ple barri roig, a un quart d’hora de l’Estació Central es troba aquest edifici, patrimoni cultural, social i religiós d’Amsterdam. Es tracta d’una mansió al canal Oudezijds Voorburgwal 40, construïda el 1660. La casa és model d’habitatge de comerciant ric del segle XVII. Té el seu gran saló al primer pis, sostre alt, xemeneia revestida de rajoles decorades amb els típics jocs infantils, professions i temes bíblics. I a més una església clandestina de quan el catolicisme estava prohibit ocupa els pisos més alts. El reduït espai sagrat compta amb tot el que un temple catòlic tenia aquella època: altar major, púlpit, confessionari i sagristia.
La clandestinitat té la seva explicació. Amb la Pau de Westfàlia el 1648, Holanda s’independitza de la Corona Espanyola i es converteix en la República de les 7 Províncies Unides. El protestantisme és la religió oficial, jueus i catòlics són tolerats, però no poden practicar el seu culte en esglésies o sinagogues públicament ni ser funcionaris o pertànyer a
El Museu Nostre Senyor a la Golfa és una típica mansió de comerciant ric del segle XVII
les corporacions professionals. La tolerància va portar el comerciant a llogar dos pisos i habitació per al sacerdot perquè els catòlics del barri poguessin assistir a missa. El museu rep unes 120.000 visites anuals, majoritàriament de turistes que han vist fotografies de l’edifici per xarxes socials o del boca-orella. A més, es continua celebrant la missa una vegada al mes.
Charlotte de Cloet, una voluntària molt compromesa amb el museu, escrivia a Facebook arran de l’amenaça de tancament: “És un lloc únic on es combina i es manté viva l’herència cultural, social i religiosa del país. Des de fa cinc anys s’ha creat un espai perquè grups d’escoles acudeixin a parlar i intercanviar idees sobre temes ètics com la diversitat, tolerància, respecte i ara sobre Black Lives Matter. A les escoles d’Amsterdam hi ha molts alumnes de països no occidentals que aprenen què és el respecte i la tolerància tal com la vivim aquí. Seria un gran error tancar-lo”.
Però hi ha un altre criteri que amenaça el món dels museus: la diversitat i inclusió del personal amb formació artística que els dirigeix. Membres formats en art o gestió de l’art de països no occidentals hauran de formar part des d’ara dels equips museístics i serà un criteri que hauran de tenir en compte a l’hora de rebre reconeixement de qualsevol tipus.