Qui va identificar André Breton com la reencarnació del papa Luna?
Poques biografies són tan agitades, sorprenents i tortuoses com la de l’escriptor francès Ernest de Gengenbach, un seminarista caigut en el pecat, expulsat de l’ordre jesuïta i acollit pels surrealistes que el van ajudar a allunyar-se de les tendències suïcides i dels quals va aprendre noves creences. El jove Gengenbach va perdre el pare a la Gran Guerra i la seva mare el va enviar al seminari, on abraça el dogma catòlic però alguna cosa li causa neguit interior. En una visita a l’abadia de Saint Michel un capellà l’adverteix que malgrat la protecció de l’arcàngel al món hi ha milions de dimonis campant al seu aire. Per acabar-ho d’adovar i malgrat la fèrria censura, Gengenbach devora d’amagat el Faust de Goethe.
Un dia, amb un company, s’escapa del seminari i acudeix al teatre L’Odéon, on actua l’actriu i ballarina Régine Flory. El seminarista es presenta al camerino i l’actriu, després de saber la vocació eclesiàstica del jove, el porta com a parella d’escàndol a la nit de París, assegurantse que cometi pecats contra el sisè manament.
Gengenbach és expulsat de l’ordre, cosa que li provoca una crisi espiritual que combat amb la relectura del Faust. El conflicte intern entre el penediment catòlic i l’atracció pel mal i el cos desitjat de l’actriu el fa pensar en el suïcidi. Aleshores cau a les seves mans un exemplar de La Révolution Surrealiste que convida els lectors a escriure sobre el suïcidi. Gengenbach s’encomana de l’esperit rebel i alliberador que els surrealistes prediquen en l’art, la literatura i la vida.
El jove capellà repudiat per l’Església respon a l’enquesta i el seu relat causa tanta sensació que surt publicat en el número 5 de La Révolution Surrealiste. Gengenbach aconsegueix una primera entrevista amb André Breton. El mateix Breton explicarà que en aquella primera trobada Gengenbach l’identifica com la “reencarnació del papa Luna”, el pontífex d’origen espanyol protagonista del cisma catòlic. A partir de llavors, Gengenbach, que continua utilitzant la sotana, predica la unió de satanisme i surrealisme amb llibres com Judas ou le vampire surréaliste o Satan à Paris, prologat per Breton. Amb el poeta Robert Desnos escriu a quatre mans el llibre La Papesse du diable.
La vida de Gengenbach alterna etapes de certa lucidesa amb estades en convents i psiquiàtrics i intents de suïcidi. Una altra dona es creua en la seva vida, Lydie Bastien, una “bellesa satànica”, que resulta ser col·laboracionista dels nazis, clau en l’arrest de Jean Moulin, líder del maquis francès. Manté relació amb noms destacats de la literatura francesa –Bernanos, Bataille, Sartre, Henry Miller– i és l’únic que improvisa una oració en el funeral per Antonin Artaud. Gengenbach ho explica en les seves memòries, L’expérience démoniaque, publicades quatre mesos després del maig del 68, rebel·lió que saluda amb entusiasme. Morirà deu anys després.
I DEMÀ... Quina va ser la professió somiada d’Agatha Christie?