La Fenice reneix convertida en vaixell
El gran teatre venecià transforma els espais per adaptar-se a les noves normes contra el virus
“Això és el Camp Nou de la música”, assegura el superintendent i director artístic, Fortunato Ortombina. “Aquí ens atrevim a jugar bonic”.
El majestuós Gran Teatre de La Fenice de Venècia s’ha reconvertit després del coronavirus. L’espai que abans es repartia entre la platea, l’orquestra i l’escenari, ara són metres d’una superfície uniforme de fusta que recreen la quilla d’una nau. On abans s’asseien els espectadors, ara és un escenari on els músics poden tocar respectant les distàncies de seguretat. On apareixien els intèrprets, ara hi ha unes quantes desenes de butaques separades les unes de les altres a dos metres de distància. El públic ha de portar la màscara per accedir al teatre i fins i tot seure, però durant la funció se’n pot alliberar. Sobre els músics penja el gegantí llum central de vidre de Murano.
“On havíem de construir una quilla, si no a Venècia!”, exclama Ortombina.
L’Arsenal de Venècia –ara, entre altres coses, lloc d’exposició durant la Biennal d’art contemporani– va exercir un paper fonamental amb les seves drassanes i armeries estatals durant bona part de la història de la República veneciana. Potser per això la ciutat dels canals retorna a la lírica amb un teatre transformat en una nau en construcció que no vol evocar un naufragi, sinó el nou món que s’està fonamentant després de la pandèmia. “És La Fenice que s’està construint una nau per anar a un món nou”, explica Ortombina.
La solució del vaixell té el propòsit d’allargar el màxim possible l’espai de La Fenice per fer l’efecte que el teatre és un lloc segur. A Itàlia els teatres van ser els primers a tancar i no se sap quan podran tornar a la seva capacitat habitual. El públic s’ha hagut de reduir dràsticament, i ara només hi ha entre 300 i 350 espectadors a La Fenice. La diferència, un altre cop, es deu al coronavirus. A les llotges poden presenciar la funció persones soles, en parella o famílies, però no gent de diferents nuclis familiars. Per tant, si venen més famílies hi haurà més públic. En tot cas, només és un 30% de la seva capacitat habitual.
A més de voler fer servir la quilla per donar un missatge simbòlic després del coronavirus, la barca va ser la manera més espectacular que van trobar per unificar els espais de manera sostenible, sense fer servir res més que fusta per als 26 metres d’eslora que van construir els fusters de La Fenice a l’illa de Giudecca.
“Volíem donar a la gent un sentiment de més calma, que després d’haverte trobat moltes persones als carrerons de Venècia o al vaporetto, arribaves a La Fenice i podies respirar”, afirma Ortombina.
El coronavirus ha estat un cop a l’economia veneciana, sostinguda principalment pel turisme. Malgrat que aquest juliol els visitants ja estan començant a arribar a la ciutat dels canals, la represa del turisme és molt lenta. Al juliol i l’agost només 15 de cada 100 habitacions estan reservades. Qui arriba a Venècia són italians o estrangers, sobretot francesos i alemanys, que no es volen perdre l’oportunitat de veure Venècia buida, cosa que segurament no es tornarà a repetir. “Vam aprofitar que no hi havia gent pel coronavirus per venir sense aglomeracions. És fantàstic”, explicava un belga de 62 anys. Malgrat aquestes primeres arribades, el sector calcula que aquest 2020 perdran un 70% dels beneficis del 2019. Un cop que també ha castigat el teatre. Ortombina calcula que perdran entre set i vuit milions aquest 2020. La temporada que ve haurà de ser més ajustada econòmicament, i sense saber quan podran tornar a tornar tots els espectadors, s’hauran d’estrènyer el cinturó i programar la meitat d’obres que hi havia a la cartellera aquest any. “L’any 2021, si tot va bé i la Covid-19 desapareix, gradualment tornarem a la normalitat. El problema serà a llarg termini si el coronavirus no desapareix. Aquest any perdrem vuit milions, si el 2021 en perdem cinc més, serà un problema. Per això ens estem preparant per a una temporada molt sostenible”, avisa el superintendent. Per a la reobertura, a més de concerts, han pensat també en la lírica, amb un nou Ottone in villa de Vivaldi, que es va estrenar el 10 de juliol.
La Fenice –amb una fama a Itàlia que només competeix amb La Scala de Milà– en sap, de renaixements. Va ser víctima de les flames en el gran incendi del 1836. Però potser el desastre més recordat va ser el foc que va devorar el teatre en poques hores el gener del 1996. Ara no ha estat un incendi, però el teatre haurà d’aprendre a ressorgir de les cendres que deixa també el coronavirus a la ciutat dels canals.
UNA VIDA FLOTANT
A dalt,una fotografia de la nova configuració de La Fenice, amb l’esquelet d’un vaixell que comença a l’escenari –on ara seu el públic– i entra a la platea, on s’actua. A baix, un esbós de l’estructura.
“Aquest any perdrem vuit milions; si el 2021 en perdem cinc més serà un problema”, diu el superintendent