On hi hagi Çakir, que s’aparti Messi
El millor del futbol i la seva horrible deriva actual van presidir la victòria del Barça, obligat a un partit sinuós, forçat en diversos moments per circumstàncies alienes al joc. No hi ha res que superi una actuació apoteòsica de Messi, genial com sempre i vibrant com un juvenil. I no hi ha res més desagradable i perillós que la instauració de l’àrbitre com a factor principal del futbol, per damunt dels futbolistes, de Messi, arribat el moment. Armat amb el braç atòmic del VAR, un tal
Çakir va representar al mil·límetre el paper devastador que ha adquirit l’arbitratge.
Vestit de rosa fúcsia, calb, amb un trot carregós, Çakir va merèixer més atenció televisiva que qualsevol dels jugadors. Va concedir i després va anul·lar, aconsellat des de la tenebrosa habitació coneguda com a sala VOR, un gol meravellós a Messi. Ni la lupa que miniaturitza el futbol, un problema de primer ordre per a un joc desbordant per naturalesa, va confirmar la suposada mà de Messi, magistral en el seu control amb el pit, una autopassada en tota regla, i brillant en la definició.
Buscar fotograma a fotograma, amb l’obsessió d’un investigador embogit, és la tasca dels àrbitres que controlen el VAR al seu local, situat a centenars de quilòmetres de l’estadi. Té alguna cosa patètica, un sistema que gaudeix concedint o anul·lant jugades que es resolen per mil·límetres o voregen la punta d’un dit. El VAR empetiteix el futbol, el demora, li treu espontaneïtat i atribueix als àrbitres, al del camp i als seus col·legues amagats, una jerarquia aclaparadora.
Çakir va anul·lar el golàs de Messi perquè algú el va avisar per l’orellera que hi havia alguna raó per negar-lo. Durant els quatre minuts següents Çakir va ocupar l’espai fix que li va dedicar la televisió. La seva feina no era cap altra que posar cara d’entès mentre rebia notícies a l’orella i dirigir-se amb una solemnitat patètica a la pantalla col·locada en una de les bandes. Va decretar l’anul·lació del gol i no en va quedar clara la raó.
Moments després, l’àrbitre va tardar dos minuts a aclarir-se amb una jugada que el va desacreditar absolutament. No va veure, davant del nas, una puntada de peu lamentable dins l’àrea de Koulibaly a Messi, que es va avançar com un exprés al gegantí central del Nàpols. En lloc de la pilota, Koulibaly va trobar el turmell, que no va sortir fracturat per casualitat. Çakir es va comportar com es comporten els àrbitres en aquesta època. La divisa és: “Si m’equivoco ja m’avisaran”. És un pèssim abandó d’autoritat que convida a l’apatia i al servilisme, però que col·loca els àrbitres al centre de l’escenari. Altre cop les càmeres van apuntar fins a la sacietat Çakir, que va rebre l’atenció que no es mereixia la seva incompetència.
El Barça apuntava a una golejada després de passar una mala estona durant els primers minuts, amb xut de Mertens al pal inclòs. Lenglet va arreglar la qüestió amb un bon cop de cap i poc després Messi va marcar un gol d’antologia: va sortir sense caure d’una selva de defenses, amb un parell de rebots afortunats, però semicaigut, en una posició de desequilibri que no li va impedir detectar la xarxa amb una rematada elegant, molt lluny de l’abast del porter.
Van ser 15 minuts magnífics del Barça, dinàmic, profund, amb les solucions adequades en totes les jugades i alguns detalls esperançadors
No hi ha res més desagradable que la instauració de l’àrbitre com a factor principal del futbol, per damunt dels futbolistes
de Frenkie de Jong. Tot sota el monumental paraigua de Messi, fins que l’àrbitre va decidir que era el seu moment i que els futbolistes són material secundari. És una decisió que en realitat no pertany a Çakir. Aquesta aberració correspon als buròcrates del futbol que privilegien l’extra futbolístic per damunt de qualsevol cosa. Un minut abans d’acabar el primer temps, Çakir, que no havia vist la puntada de peu de l’any a Messi, va observar una insignificança de Rakitic a l’àrea i va decretar el penal del 3-1. El Barça, que havia volat una bona estona, va canviar el rampell per la gestió. L’hi van obligar l’àrbitre i el sistema.