“Que potser no ho has vist, robot?”
Embrancat en la lluita contra la pandèmia, el US Open suplirà jutges de línia per robots per mirar de reduir l’aforament
–Saps que ho ha vist tot l’estadi i cantes fora? Sou el pou d’aquest món, ho saps?
Aquells, a començaments dels vuitanta, eren els temps de John McEnroe.
I McEnroe, quan es queixava, es queixava.
Saltava sobre els jutges, enfant terrible. Sembrava el terror.
Llavors no hi havia el VAR, ni l’ull de falcó, ni la foto d’arribada...
Manava la intuïció, la certesa que aquella decisió havia estat la correcta. Una mena de “la meva paraula contra la teva”.
El jutge estava despullat. I despullat suportava el ruixat.
A això jugava McEnroe, que també jugava a tennis i, sense saber-se gaire bé com, en un no res havia recuperat la concentració per continuar lluitant el partit fins a guanyar-lo.
I guanyava molts partits: aleshores, els jutges i fins i tot els rivals ja estaven trasbalsats. McEnroe es movia de meravella sobre el fang.
Després els buròcrates van entendre que allò no podia continuar així i gradualment van anar incorporant l’electrònica als tacs de sortida de l’atletisme, l’ull de falcó en els grans tornejos de tennis i el VAR en el futbol.
Ara hi ha una pandèmia universal i aquest fet ens obliga a recórrer a un mot: la disrupció.
EL mot disrupció és lleig però útil i ens diu moltes coses. Reflecteix un canvi de paradigma.
L’11-S va modificar el nostre comportament en un aeroport.
La crisi econòmica ens va fer replantejar la gestió de les nostres pròpies finances.
La pandèmia ha alterat la nostra manera de relacionar-nos amb el nostre entorn. No ens fem petons, no ens abracem, no ens asseiem tot juntets, xiuxiuejantnos coses a cau d’orella. Vivim una disrupció.
I per això tampoc no ens podem ajuntar a la grada d’un estadi de futbol o en un pavelló de bàsquet. Fins un altre avís, tampoc no hi haurà espectadors en els tornejos de tennis...
(...)
Els tennistes no ho veuen clar, de manera que fan mutis pel fòrum. Rafael Nadal, Nick Kyrgios, Ashleigh Barty, Kiki Bertens, Stan Wawrinka o Gaël Monfils ja han dit que no pensen anar al US Open, que s’engega el 31 d’agost a Nova York. Sascha Zverev i Simona Halep s’ho estan pensant. Roger Federer no pensa tornar a jugar fins el 2021.
I els organitzadors del US Open, espantats, es miren entre si i insisteixen:
–Tant el Masters de Cincinnati com el US Open es podran disputar sota les millors condicions de seguretat.
Però ja no valen les paraules. Toca actuar.
Si cal reduir la capacitat permesa del torneig, cal ser coherents. Com menys gent circuli per Flushing Meadows, escenari del US Open a Nova York, millor.
La reducció de l’aforament s’ha de practicar des de tots els fronts, incloent-hi el dels àrbitres.
En general, 350 jutges circulen per Flushing Meadows les dues setmanes de torneig. El nombre és millorable. Si s’aplica la tecnologia, la xifra es pot rebaixar fins als cent jutges.
La solució? Hawk-Eye Live.
L’ull de falcó en viu: robots. La fórmula és relativament nova. Ja s’ha estat aplicant les últimes setmanes al World TeamTennis, la lliga professional mixta que es juga als Estats Units des de fa gairebé mig segle.
El Hawk-Eye Live no només substitueix els jutges de línia, sinó que també anul·la el tradicional challenge, la comprovació de l’ull de falcó, que funciona només a petició d’un jugador i penalitza qui ho havia reclamat erròniament.
El Hawk-Eye Live suposa una evolució de l’ull de falcó a seques. Més enllà d’enfocar un cop i interpretar si la pilota ha entrat o no, el Hawk-Eye Live crida com un jutge, com un home o com una dona.
Diu:
–Out!
O:
–Foot fault! (falta de peu, en el servei).
I el tennista té poc a dir, ja que no es pot discutir amb un robot i dir-li:
–Ets el pou d’aquest món! “Disposar d’una veu humana que digui ‘out’ en comptes de recórrer a un xiulet és una manera important de demostrar que el nostre esport no ha canviat”, explicava James Japhet, director executiu de Hawk-Eye Nordamèrica, a The New York Times.
Aferrant-se a aquesta línia argumental, els organitzadors del US Open, i també la Federació dels Estats Units de Tennis (USTA), anunciaven aquests dies que el Hawk-Eye Live estarà en funcionament en aquest US Open.
Si cal reduir l’aforament com sigui, es redueix.
“Se’ns ha demanat reduir l’aforament en totes les àrees del torneig, i això és el que farem”, ha dit Stacey Allaster, director del torneig.
Tot i això, el Hawk-Eye Live –fins ara, el circuit ATP només l’havia autoritzat per a les finals de la Next Gen– no entrarà en funcionament als 17 escenaris de Flushing Meadows, sinó en 15, les pistes menors.
A l’Arthur Ashe Stadium i el Louis Armstrong Stadium continuaran cridant jutges de línia amb cara i ulls, els mateixos que entren i surten de les pistes cada hora, esgotats per la tensió i l’exigència d’una concentració absoluta.
A les pistes menors, el jutge àrbitre, des de la seva cadira elevada, es limitarà a cantar el resultat: haurà estat el Hawk-Eye Live que determini si la pilota ha anat dins o fora. El jutge àrbitre es limitarà a monitorar el comportament d’un tennista, que ara no es podrà regirar contra ningú i protestar-li per alguna decisió:
–El robot s’ha equivocat! El robot és el pou d’aquest món!
Sí, la disrupció ha arribat al tennis, i això cal agrair-ho a la pandèmia.
Tot i que no ens enganyem: que apassionant que era veure McEnroe renyant un jutge, abans de refer-se per resoldre el següent punt amb un ace!