Pronosticant

Endreçant uns llibres en vaig veure un amb les revistes publicades per l’Iese el 1981. Va ser interessant consultar-lo i veure que les prediccions que es feien aquells anys han estat totalment correctes. Una política seguida per l’Iese des de la seva fundació va ser ajudar a llançar altres escoles de direcció d’empreses. Això es comentava com una cosa fonamental. El 1967, molt abans que jo, que llavors era un alumne d’enginyeria, sabés què era una escola de direcció d’empreses, l’Iese va ajudar a llançar l’Ipade a Mèxic, la que avui és l’escola líder en aquest país.

Una de les coses que més em van interessar quan als anys setanta vaig fer el meu doctorat a Harvard va ser conèixer professors amb valors de veritat. Jubilats, però als despatxos atenien generosament els alumnes. Em van explicar com havien ajudat a llançar moltes escoles pel món. Aquesta cultura se’ns va encomanar a molts de l’Iese que vam passar per Harvard i el 1978 vam llançar IAE a l’Argentina, després vam col·laborar en el llançament d’Inalde a Colòmbia, Piura al Perú, Aese a Portugal. És molt interessant que els professors Lorenzo Dionis i Barto Roig van organitzar el primer seminari de l’Iese a la Xina el 1981 visitant el país amb un grup de directius espanyols. Sorprèn llegir les conclusions d’aquell viatge, el que es va aprendre i les previsions i recomanacions dels professors Dionis i Roig, perquè el que ha passat en aquests gairebé 40 anys des d’aquell primer seminari és el que ells van explicar que passaria.

El 1981 intentàvem sortir d’una crisi econòmica. És interessant llegir el professor Josep Maria Rosanas explicar la crisi estimulada per problemes energètics. Pel professor, el problema principal era l’atur. També ens parlava de problemes financers en moltes empreses, però el més greu, segons ell, era l’augment de l’atur, i el fonamental, gestionar bé l’empresa en el seu nou entorn i així minimitzar l’atur. En aquells anys quedaven força companyies estatals en l’economia, amb un impacte important que afectava moltes empreses privades.

Ara bé, el 1981 ja feia temps que a l’Iese prevèiem que l’economia japonesa sortiria al món amb les seves empreses importants invertint amb força. El Japó havia descobert maneres de millorar les operacions i la productivitat i havíem de donar certa prioritat a estudiar-ho. La millor escola de negocis del Japó era la Keio Business School, i el maig del 1981 vam portar tres dels seus professors més famosos a explicar-nos la clau d’aquells èxits. Van venir Ideo Hishida, Ichiro Kataoka i Keimosuka Ono. Vam fer més seminaris de l’Iese al Japó en col·laboració amb les empreses Toyota, Kawasaki i Panasonic.

El 1981 ja parlàvem de robots, i per descomptat de la digitalització i de la globalització. Alguns empresaris que assistien a aquells esdeveniments s’ho van prendre molt de debò i van incorporar aquestes coses en la seva estratègia o, en algun cas en què no veien clar com ho podien fer, es van vendre l’empresa. A molts articles i al meu pròxim llibre parlo de l’increment de la velocitat de la gestió que s’acosta. L’efecte del coronavirus serà accelerar-nos per sortir de la crisi. Els que no s’accelerin hi sortiran perdent. Però per a mi ha estat una gran satisfacció comprovar que els meus col·legues i jo recomanàvem fa 40 anys el que avui és fonamental. Llavors començava la digitalització. No ens podíem haver imaginat que a la nostra butxaca, en un mòbil, podríem enviar i rebre missatges, o un llibre, fotos, missatges amb so i imatge en pantalla. La pregunta podria ser: I d’aquí 40 anys? Encara no haurem resolt el problema de l’atur?

Fa 40 anys els meus col·legues i jo vam recomanar el que avui és fonamental: la digitalització; ara el problema és l’atur