Catalunya lidera la llista negra de l’ocupació il·legal a Espanya

El fenomen ha crescut un 13% des de gener i la meitat de les denúncies presentades a tot el país són d’habitatges catalans

L’instal·lador de l’empresa de seguretat privada passa al menjador de la parella que desitja contractar una alarma. “És pels robatoris?”, pregunta el treballador. “Sí, també, però sobretot per la por que ens ocupin el pis quan ens n’anem de vacances”, li respon la dona. La seqüència és d’un anunci de publicitat que s’emet amb freqüència aquest estiu a les principals cadenes de televisió. A la por que ens entrin a robar, cada vegada és més intensa la por que ens ocupin la casa quan no hi som. Les estadístiques oficials confirmen que el fenomen de l’ocupació creix any rere any a Espanya i que Catalunya lidera el rànquing de comunitats autònomes on es produeixen més ocupacions: 600 al mes; 20 al dia des del gener fins al juny.

Les dades facilitades pel ministeri de l’Interior indiquen que si bé Catalunya no és la comunitat on més han augmentat les denúncies en el que portem d’any, és amb diferència l’autonomia més afectada per les ocupacions. En el primer semestre de l’any s’havien presentat 3.611 denúncies, gairebé mig miler més que en el mateix període de l’any anterior. Unes xifres disparades si es comparen amb les 1.183 denúncies presentades a Andalusia, o les 657 de la Comunitat de Madrid, gairebé un centenar menys que en el mateix període anterior, el que suposa fins i tot un descens d’un fenomen anguniós sobre el qual, a més, circulen llegendes urbanes que incrementen la sensació d’inseguretat de la gent. El gràfic que acompanya aquestes línies mostra l’evolució de les dades oficials a Espanya, sense comptabilitzar les denúncies que els perjudicats fan directament als jutjats.

“No és veritat que si una persona que passa uns dies fora de casa seva, en tornar l’hi han ocupat ja no hi pot entrar. És una llegenda urbana perquè, si quan truca a la policia i acredita que aquest és el seu domicili, els agents han de detenir els ocupes”. L’afirmació correspon a fonts oficials dels Mossos d’Esquadra, que admeten, en qualsevol cas, l’existència d’una casuística molt variada i d’enorme complexitat en la qual la patrulla que arriba a un habitatge ocupat ha d’atendre la petició del denunciant, però sense vulnerar el dret legítim a l’habitatge que té el que ocupa espais que no es consideren domicili del propietari. I aquesta és una realitat que coneix el gran percentatge de les persones o màfies que ocupen i accedeixen a espais que en aquell moment no són domicili de ningú, s’hi instal·len o en venen la clau i van guanyant un temps que es fa etern per als propietaris quan el cas entra als jutjats.

Perquè sigui ocupació, la persona que accedeix a l’immoble que no és seu ha de tenir voluntat de permanència. I sense que hi hagi violència a tercers pel mig, perquè llavors es tracta d’una

XIFRES DISPARADES A molta distància hi ha Andalusia amb 1.183 denúncies i Madrid amb 657

ESPERANT EL JUTGE Hi ha màfies i grups que ocupen, s’instal·len o venen la clau i així van guanyant temps

usurpació. L’ocupació està penada amb sancions de tres a sis mesos de multa, sense privació de llibertat. Unes penes insignificants que condicionen l’actuació de la policia quan en arribar davant la porta d’un habitatge ocupat hi ha dubtes sobre si aquella casa és realment domicili del propietari que la reivindica i si l’ocupa ja l’ha convertit en casa seva. Si el policia hi accedeix per força, podria ser acusat de prevaricació, per això en múltiples situacions i davant del més mínim dubte, es deriva el cas als tribunals perquè siguin els jutges qui decideixin.

“Un domicili no es pot violar”, insisteixen les fonts policials, que asseguren que qualsevol patrulla actua immediatament quan s’ocupa el pis on algú està vivint. Un patruller dels Mossos d’una ciutat de l’àrea metropolitana assegura que en els últims mesos ha desallotjat diversos domicilis que havien estat ocupats davant l’ab