Els missatges del risc de la Covid no arriben als joves
Multar i prohibir activitats a joves serveix de poc sense consciència del risc
El missatge és potent i clar, però això de poc o gens serveix si no arriba al seu destinatari. És el que sembla que passa amb les repetides crides d’autoritats sanitàries i polítics als joves perquè prenguin consciència que ara ells s’han convertit (no són els únics) en principals transmissors en els últims rebrots a Espanya del coronavirus.
Prohibir els botellots i anunciar abundants multes per als infractors –com han fet Catalunya i Andalusia, quan a moltes ciutats aquestes reunions remullades amb alcohol estan ja prohibides per les ordenances– genera titulars i queda molt bé com a declaració o intenció política per frenar els contagis. Però si aquest anunci no ve acompanyat d’un pla o estratègia perquè el missatge arribi als que munten aquests botellots, tota aquesta posada en escena i declaració d’intencions servirà de molt poc.
I el principal problema amb aquesta ressuscitada pandèmia és que el rellotge juga en contra. Aquí no valen campanyes amb resultats a llarg termini. El missatge ha d’arribar als joves al cap de les hores i això, ha quedat demostrat, no sempre s’aconsegueix amb els mitjans convencionals. La majoria d’adolescents no llegeixen diaris, ni estan atents als informatius de les televisions o emissores d’informació vint-i-quatre hores de ràdio. Si es vol arribar fins a ells perquè entenguin els riscos i assumeixin el paper que estan tenint en el rebrot d’aquesta pandèmia, cal anar als canals que més fan servir aquests adolescents per comunicar-se.
Una iniciativa impulsada pel
CAP i l’Ajuntament de Tàrrega, amb el missatge d’una jove de 20 anys que va perdre la seva àvia al pic de la pandèmia, és un exemple. Com la campanya protagonitzada mesos enrere per un metge espanyol, que també va tenir gran repercussió entre els joves en propagarse en canals digitals amb un missatge molt clar: “No sou el centre del món”.
Però, alerta! “Criminalitzar ara els joves, considerar-los com a únics culpables del que està passant, no seria la millor estratègia si el que es busca és que responguin amb responsabilitat a aquesta crisi”, alerta Beatriz Martín, directora general de la Fundació d’Ajuda contra la Drogoaddicció (FAD).
“El que sempre cal tenir present –afirma Anna Sanmartín, subdirectora del Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut de la FAD– és que aquesta és una responsabilitat col·lectiva, del conjunt de la societat”. Considerar que el problema ara és només culpa d’“una practica generalitzada de la gent jove seria un error, igual que dir que tot el que passa és responsabilitat dels adults”, afegeix Sanmartín.
Complir normes i recomanacions sempre estarà subjecte a l’àmbit individual, i això també val per a l’univers de l’adolescència. Però amb els joves, coincideixen Martín i Sanmartín, hi ha uns actors que s’haurien d’implicar molt més en la transmissió del missatge. “Les famílies tenen un paper determinant i han de donar exemple, així com els responsables de les empreses del lleure nocturn. Aquests locals, quan tornin a treballar amb normalitat, poden fer molta pedagogia si obliguen els seus clients a mantenir totes les mesures de protecció”.
Una altra clau en aquest tema, afirmen aquestes expertes –la qual cosa també comparteix la psicòloga clínica infantojuvenil, Mara Cuadrado– rau a triar molt bé els canals per transmetre el missatge. “Cal muntar ja campanyes expressament dirigides a ells, amb la col·laboració de youtubers o influencers”, apunta Cuadrado, “en comptes de centrar-ho tot en multes per botellots o per no portar la mascareta”. Aquestes sancions les acaben pagant els pares. “Caldria idear, per als infractors i no responsables amb el tema, algun tipus d’activitat so
Els experts proposen tres vies perquè aquesta informació arribi a la seva destinació: xarxes, família i lleure nocturn
cial o treballs per a la comunitat relacionades amb els riscos de la Covid-19”, apunta aquesta psicòloga.
En aquest sentit, a Catalunya la Generalitat ha posat en marxa la campanya #Sommaskers per incrementar l’ús de la mascareta entre els joves catalans i millorar la prevenció dels contagis. Sis influencers publicaran vídeos i històries a TikTok i Instagram amb missatges demanant-ne el seu ús.
Pretendre tancar a casa adolescents i joves a l’estiu és un repte complicat. “S’han comportat de forma exemplar els tres mesos més durs del confinament i ara que han reprès les seves relacions socials es proposa una altra vegada el seu aïllament i això a hores d’ara no s’apunta gens fàcil”, indica Anna
Sanmartín. Així doncs, la millor recepta en aquests moments és desplegar tots els mitjans per apel·lar a la responsabilitat d’aquest col·lectiu que ara busca alternatives al tancament del lleure nocturn. “La informació visual als seus canals i xarxes que més utilitzen hauria de multiplicar-se. Amb missatges sobre la importància de mantenir la distància social, de no compartir copes, ni unes patates braves o fumar del mateix porro”, aconsella Cuadrado.
Fer-los entendre que ara han de cuidar d’aquelles persones que els han cuidat a ells i també canviar aquesta percepció que tenen que aquest virus no suposa cap amenaça per a la seva salut, que això és cosa de gent més gran.
La diferència entre els mesos de març i abril i ara (també entre molts adults) és que s’ha anat perdent la por del coronavirus. Les mateixes xarxes que haurien de servir perquè aquests adolescents no abaixin la guàrdia, són canals en els quals els joves comparteixen missatges amb les més esbojarrades teories sobre la Covid, que lluny d’ajudarlos a tenir una visió real del problema fomenten encara més la confusió.
I la família. “És molt important el que veuen a casa seva perquè el missatge tingui coherència”, reitera Martín. “No pots demanar al teu fill que no es reuneixi amb amics o se’n vagi de botellot si a casa és testimoni de barbacoes i festes a la piscina organitzades pels seus progenitors. Aquest no és el model”, alerta Cuadrado.
Aquestes tres expertes consultades per La Vanguardia recorden que als joves “sempre els ha agradat transgredir les normes” i si el missatge no és clar en aquests moments “molts es deixen arrossegar pel que fa el grup: el ximple és el que es posa la màscara”. Encara que no s’ha d’oblidar mai que no tots són uns irresponsables. Un alt percentatge són conscients dels riscos i es protegeixen. Ara, a aquests caldria seguir-los com mai.
“Cal convence’ls perquè no fumin del mateix porro ni comparteixin la copa o les patates braves”