Els Estats Units preparen el seu propi Festival d’Eurovisió
Fernández és reticent al pacte electoral amb els taronges, que insisteixen a sumar-hi el PSC
La possible coalició entre el PP i Ciutadans per a les pròximes eleccions al Parlament penja d’un fil i es decidirà a Madrid. Pablo Casado i Inés Arrimadas van intentar al febrer un acord per presentar-se junts als comicis gallecs, bascos i catalans, però la negativa d’Alberto Núñez Feijóo a sumar Cs va impedir el pacte a Galícia. Al País Basc sí que hi va haver llista única, però el resultat electoral no va ser gens bo. Ara, de cara als comicis a Catalunya, els taronges pressionen per segellar una aliança constitucionalista que topa amb les reticències dels líders populars i socialistes catalans.
En aquest cas hauria de ser la marca d’Arrimadas la que tirés del carro, ja que és la primera força política en un Parlament en què els populars només tenen quatre diputats. Però des de les catalanes del desembre del 2017 ha plogut molt i les coses han canviat. El PP es veu fort davant un partit taronja afeblit després de la desfeta a les generals del novembre.
Al comitè executiu celebrat el 15 de juliol a Madrid, el líder del PP català, Alejandro Fernández, va explicar que el pacte per anar amb Cs a les eleccions al Parlament ja no li sembla tan oportú, perquè el gir dels taronges cap a Pedro Sánchez “desmobilitza i desorienta els nostres votants i dificulta la fórmula de coalició”, expliquen fonts presents a la reunió.
No obstant això, la falta de ganes del PP català per tancar una llista única no és un fet definitiu. Casado serà qui prendrà la decisió i de moment es manté fidel a la paraula que li va donar a Arrimadas i decidit a segellar una coalició. Per al cap dels populars, els pactes autonòmics amb Cs eren un primer pas per absorbir
Els socialistes creixen com a alternativa als independentistes i descarten l’aliança que volen els d’Arrimadas
el que queda d’un partit taronja en hores baixes. Per això, haurà de valorar l’acostament de Cs al PSOE, que no deixa de ser un gest dels d’Arrimadas per provar d’assegurar-se la supervivència en un escenari molt polaritzat on el centre tendeix a desdibuixar-se.
Abans de prendre una decisió,
Casado haurà d’examinar les enquestes que situen el PP a l’alça en intenció de vot per a les eleccions al Parlament i que, en paral·lel, vaticinen una important caiguda de Cs, l’èxit del qual en les eleccions del 2017 va poder ser flor d’un dia després de l’ambient de crispació que va generar l’octubre català. En qualsevol cas, les fonts consultades asseguren que les converses no s’activaran fins que el president Quim Torra reveli la data de les eleccions.
Des de Cs a Catalunya s’assumeix que l’acord final no dependrà tant del que puguin negociar les executives de les dues formacions a Barcelona com del que es pacti als despatxos de Madrid entre Casado i
Arrimadas, i que la maquinària negociadora es posarà en marxa ben de pressa quan hi hagi convocatòria electoral.
L’última vegada que hi va haver contacte formal entre les estructures catalanes de PP i Cs va ser al febrer, quan es van reunir Lorena Roldán i Fernández, detallen les fonts consultades, que afegeixen que la situació sanitària i la pandèmia van deixar els contactes a mitges i que ara tot està congelat.
Cada vegada que aquesta qüestió es cola a les rodes de premsa de la formació taronja, els portaveus obren el ventall i interpel·len també el PSC i representants de la societat civil per aconseguir “la unió del constitucionalisme”. “Aquesta és la nostra voluntat”, asseguren. Ahir ho va fer el vice-secretari general del partit, Carlos Cuadrado, que va declarar a Europa Press que Cs és “al centre” i oferirà a PP i PSC negociar cap de cartell i candidatura per a una coalició que, va subratllar, guanyaria les eleccions a Catalunya.
Però els socialistes catalans no preveuen en cap cas aquesta aliança de constitucionalistes i opten per continuar amb el seu camí, malgrat la via d’acord amb el PSOE que ha explorat Arrimadas a Madrid des que va agafar les regnes de Cs. El fet que els socialistes governin a Espanya beneficia el PSC, que, a més de millorar les seves previsions demoscòpiques, guanya punts com a alternativa a l’independentisme i així és com es ven amb vista a les pròximes catalanes.
Més enllà de PP, Cs i PSC, als comicis catalans hi haurà Vox, que podria entrar al Parlament, segons els sondejos, i perjudicar taronges i populars.