Víctor Pérez
Respon. Psiquiatria H. del Mar
El més cru de la pandèmia ha deixat seqüeles psicològiques sense tractar a molts sanitaris. A l’hospital del Mar van arribar a convertir la cafeteria en una mena de confessionari perquè els metges i infermeres es poguessin desfogar. /
Pràcticament ningú no està fent servir, des de la desescalada i la nova normalitat, els serveis muntats pels hospitals perquè els sanitaris amb patiment psicològic i emocional demanessin ajuda i la rebessin. Es podia fer per correu, per telèfon i en persona amb tota mena de facilitats. “Però hi ha una espècie de fòbia a demanar ajuda. Només parlen del tema si et troben pel passadís o prenent un cafè”, reconeix Víctor Pérez, responsable de psiquiatria de l’hospital del Mar.
Aquest centre va posar en marxa, en els pitjors moments de l’epidèmia, un cafè –que estava tancat llavors– amb aforament limitat on prendre alguna cosa i xerrar una estona i on sempre estava disponible un psiquiatre o un psicòleg. Va ser l’eina més eficaç per donar accés als professionals a parlar i plantejar una teràpia si feia falta. “Per allà hi van passar mil persones i ara la demanda s’ha anat reduint al mínim”, explica Víctor Pérez.
Però tot el mal és allà, sense atendre, pendent d’ajuda psicològica, “perquè en aquests moments no es tracta de medicació, sinó d’atenció psicològica”.
La llista de seqüeles inclou molt de cansament, intolerància a les males notícies, de vegades els costa molt d’anar a treballar, no demanen la baixa per la situació de l’hospital, estan fastiguejats, molta tristesa, amb sentiment de culpa pel que està passant, per no estar al cent per cent. Pateixen ansietat, insomni o més freqüentment son fragmentat: es desperten amb imatges especialment traumàtiques per a ells, imatges que són allà i s’evoquen perquè estan carregades d’emocions. “I es repeteix, i es repeteix...”
“La majoria dels que han estat malament sortiran pels seus propis mitjans d’aquesta situació, però un grup, no. Són els que d’aquí dos mesos estaran fatal i ja no tindran més remei que demanar la baixa”, vaticina el psiquiatre.
Encara no tenen dades. Un equip d’investigadors de l’IMIM (l’institut d’investigacions mèdiques lligat a l’hospital), dirigits per l’epidemiòleg Jordi Alonso, participa en un ampli estudi sobre l’impacte de la Covid-19 en la salut mental en professionals sanitaris, població en general i malalts. Són milers d’enquestes i part dels resultats es publicaran ben aviat. Però el càlcul probabilístic de què parteixen és que gairebé una tercera part dels professionals més exposats compleixen criteris d’un diagnòstic de depressió.
“Sabem que són allà, que una part d’ells desenvoluparan estrès posttraumàtic, amb un nivell d’hiperalerta i d’ansietat continu”, apunta Víctor Pérez. “Però tenim un veritable problema d’accés: no van a les consultes, ni fan servir les vies telemàtiques ofertes amb privacitat absoluta i això pot ser un veritable problema així que arribi la segona onada, perquè és un nombre important de persones que d’aquí dos mesos estarà malament, fatal”.
La situació és comuna en la majoria de centres sanitaris i l’estudi de l’IMIM, finançat per la Carlos III i que es realitza en mitja dotzena de comunitats autònomes, pretén treure conclusions per fer recomanacions concretes, “perquè creiem que hi ha factors que intervenen en aquestes depressions i en l’ansietat que són evitables, perquè pertanyen al terreny organitzatiu dels mateixos hospitals durant la part més dura de la pandèmia”, indica Alonso.
En el servei de salut mental de l’hospital del Mar intenten aturar la fòbia dels professionals a acudir al psicòleg a la manera que van fer durant les pitjors setmanes: busquen un espai neutre, que no pugui semblar en absolut una consulta, ni res relacionat amb l’hospital, per trobar-se amb els professionals més afectats per aquesta crisi. “Necessiten parlar i estratègies per afrontar el que els passa. Encara que sigui amb l’excusa de prendre un cafè”.
Abunda la tristesa, la irritabilitat, l’ansietat contínua i el son fragmentat amb imatges traumàtiques