Disturbis a Minsk arran de la reelecció de Lukaixenko com a president
Diverses persones van resultar ferides en els violents enfrontaments desfermats després del tancament dels col·legis electorals a Minsk, la capital de Bielorússia, entre la policia antiavalots i manifestants opositors indignats amb la victòria del president, Aleksandr Lukaixenko, en els comicis presidencials celebrats ahir, en els quals va obtenir un 79,7% dels vots, d’acord amb els sondejos a peu d’urna.
La policia va recórrer a bales de goma, mànegues i granades eixordadores per dispersar els milers de manifestants, que en una de les avingudes de la ciutat van aixecar una barricada amb bidons i altres objectes del mobiliari públic, encara que la líder opositora, Svetlana Tijanóvskaya, va instar els bielorussos, “civils, i d’uniforme”, a no recórrer a la violència: “Vull demanar a la policia i a les tropes que recordin que són part del poble. I als meus votants, que abandonin les provocacions i no donin motius per a l’ús de la violència en contra seu”.
Lukaixenko, de 65 anys i en el poder des del 1994, buscava un sisè mandat presidencial en uns comicis que no van comptar per primer cop amb la presència d’observadors occidentals i ja havia advertit al votar al matí que no permetria una revolució a la ucraïnesa. Les eleccions van tenir lloc enmig de les tensions amb Rússia i la normalització de les relacions amb els Estats Units, que van acordar amb Minsk la tramesa d’un ambaixador després de 12 anys d’absència.
L’alt representant per a la Política Exterior de la Unió Europea,
Josep Borrell, havia demanat a les autoritats que garantissin unes eleccions “pacífiques, lliures i justes”.
Malgrat que Tijanóvskaya havia congregat desenes de milers de persones en els seus mítings, Lukaixenko va assegurar que una dona no pot ser presidenta bielorussa i va negar que l’opositora fos la seva “principal rival”.
Durant la campanya, els serveis secrets van detenir dos dels principals aspirants opositors i un tercer va haver d’exiliar-se, al que cal sumar més d’un miler de detinguts, entre activistes, observadors i reporters. A més d’impedir-li de celebrar mítings a Minsk durant l’última setmana, deu dels col·laboradors de Tijanóvskaya, inclosa la seva cap de campanya, també van ser detinguts.