El veritable ‘momentum’ de Torra
Pendents del senyal de Torra, Junts ja ha encarrilat el seu únic discurs electoral: “Monarquia o república catalana”. Mentrestant, ERC es tenyeix de matisos i portes obertes al diàleg amb el Govern del PSOE El president sap quan vol convocar eleccions i f
Torra està desitjant convocar eleccions”. És l’única afirmació que reuneix la unanimitat de JxCat i ERC. Aquesta i el convenciment comú que si els republicans assumeixen que no poden controlar la variable del calendari, el partit de Carles Puigdemont tampoc no ho té gaire més clar. Després d’incomplir els plans previstos per culpa del coronavirus, el president de la Generalitat insisteix davant qui el vulgui escoltar que la seva decisió “està presa” i que fins i tot s’han plantejat diferents maneres de comunicar la data de la cita amb les urnes: una compareixença a Palau o... Per què no una entrevista institucional en el prime time de TV3? Les seves condicions per signar el decret de convocatòria passaven inicialment pel control dels rebrots de les últimes setmanes a Catalunya –una situació que per ERC, com a gestor de la Conselleria de Salut, ja s’hauria aconseguit–, però la setmana passada va afegir una referència a “la dignitat de la presidència”. El president comparteix amb els republicans que no es pot deixar que sigui el Tribunal Suprem qui convoqui les eleccions. Això seria preservar la dignitat de la seva presidència. A partir d’aquesta constatació, les estratègies es bifurquen. Mentre que Pere Aragonès, amb la seva microcampanya particular, té pressa, pels postconvergents seria més digne no acatar la sentència del Suprem o convocar a les urnes després que la sala que presideix Manuel Marchena hagi celebrat la vista de revisió de la condemna del president per desobediència.
El momentum de Torra ja no serà fer passos cap a la independència –JxCat,
ERC, la CUP i les entitats han estat incapaços de fixar un mínim full de ruta–, sinó prémer el botó electoral. El dia D hauria pogut ser demà. “Esperem que no”, diuen a Palau. Tots els partits, a excepció de Junts, van marcar en vermell el 4 d’octubre com la data més probable per a les eleccions. Per a això, la convocatòria s’hauria de signar demà i publicar-se dimecres al DOGC, i la campanya electoral començaria el 17 de setembre, coincidint amb la vista del Suprem com a gran acte d’enlairament del nou Junts.
Els puigdemontistes somriurien si la reordenació de l’espai postconvergent no s’hagués endarrerit; primer per desídia, després per incapacitat d’arribar a acords i finalment pel virus. Per bé que, acostumats a l’esprint, la direcció formalitzada ahir té poders per posar-se a treballar en una llista electoral si l’excepcionalitat del moment ho requereix. De l’equip de capçalera que va acompanyar Puigdemont a l’habitació d’un hotel per elaborar la llista guanyadora en l’independentisme el 21-D, avui dos són vicepresidents de Junts i un tercer és membre nat de la direcció. La mateixa excepcionalitat que arrossegaria Carles Puigdemont –a desgrat seu, sostenen al seu entorn– a posarse al capdavant d’una candidatura instrumental, però que l’obligaria a assenyalar un successor efectiu.
Les preferències al calendari de Junts inclouen una acció coordinada al setembre. La Mesa del Parlament va fixar el 20 de juliol la previsió de plens del període de sessions i al setembre va assenyalar els dies 9 i 10, d’una banda, i el 22 i 23, de l’altra. La planificació no podria ser més provisional, atès que immediatament es va plantejar la necessitat d’avançar els plens per a la convalidació de decrets llei dins el termini establert d’un mes. Així doncs, posats a fer ballar el calendari, a Junts volen que ho faci al seu ritme. Fixar el debat de política general per al dia 16, amb la intervenció de Torra; el 17, dia d’intervenció dels grups, el focus es traslladaria a les portes del Suprem, i el 18 el Parlament tornaria a ser protagonista amb la votació de les resolucions, sense possibilitat d’esquerdes en l’independentisme per doanr suport al president. A partir d’aquí, la convocatòria electoral estaria servida, i la data més probable, el 15 de novembre.
I fins aleshores? “Conllevancia i poc més”, conclouen a Palau. Salut, ERC, és qui assumeix la pressió pels rebrots, amb el nomenament de Josep Maria Argimon reivindicat per Torra; Educació, ERC, és qui afronta la incògnita de la tornada a l’escola el 14 de setembre, i Economia, ERC, és qui espera que el Ministeri d’Hisenda posi els límits de dèficit i endeutament per intentar planificar els pressupostos de l’any vinent, que arribaran tard, un any més.
Junts ja ha encarrilat el seu únic discurs electoral: “Monarquia o república catalana”, mentre que ERC es tenyeix de matisos i portes obertes al diàleg amb el Govern del PSOE. “Quina és l’alternativa?”. El que diguin les urnes...