Un home entra en la història
Les cròniques de Madrid de l’Enric Juliana a La Vanguardia són valorades arreu d’Espanya per lectors de tots els colors ideològics. No queden atrapades en l’anècdota política. No serveixen per ensorrar adversaris o per afalagar una trinxera. Responen al vell propòsit horacià: ensenyar amenitzant. Juliana situa els fets de l’actualitat en la dinàmica del temps, els encaixa en el trencaclosques general i els emmarca internacionalment. Té una obsessió: desvetllar la correlació de forces a fi que els fets puguin ser avaluats pel lector en la seva justa mesura al marge de l’impacte emocional que hagin suscitat. Subratlla els ecos històrics que l’actualitat convoca i, per tal d’il·luminar els nostres plets casolans, formula hipòtesis geoestratègiques. Té una mirada d’ocell, panoràmica, analítica. Freda, potser. Entusiasta de la racionalitat, no la confon amb l’avorriment. Sap ser barroc, però també lacònic.
Juliana desplega a l’engròs la seva fórmula en el seu darrer llibre: Aquí no hem vingut a estudiar (Arpa ed.). Un
La vida d’un presoner estoic és el fil conductor d’una història del franquisme
assaig històric a ritme de novel·la. La biografia d’un heroi desconegut, un comunista de Badalona, nascut a Vélez-Rubio, que es deia Manuel Moreno Mauricio. Juliana ha convertit el relat d’aquesta vida exemplar, d’un heroisme estoic, molt sofert, en el fil conductor d’una història del franquisme. Malgrat el paper important que hi tenen els comunistes (Ormazábal, Carrillo, Claudín, Solé Tura i companyia), l’argument del llibre dibuixa una perspectiva general d’aquella època malaventurada. Fidel a la seva característica manera d’explicar, Juliana emmarca els episodis espanyols i les vicissituds dels personatges en el context de la guerra freda; i hi convida tots els grans protagonistes: d’Evita Perón a Churchill, de Mao a Stalin, de Kennedy a Joan XXIII; i companyia.
El centre de la narració és l’aventura humana de Moreno i dels seus companys empresonats al penal de Burgos on van passar llargs anys de fred, malestar i tortures, però també d’estudi, lectura i discussió. El resultat del llibre és un gran retaule del passat que il·lumina les ombres del present; i una galeria de personatges coneguts que prenen una volada personal molt suggestiva: de Sardà Dexeus a Comorera, del general Batet a Semprún, entre molts d’altres. En companyia de tots ells, l’anònim i digníssim Moreno accedeix al lloc que mereix en la història.
El periodista Juliana sempre escriu des del congelador de l’anàlisi, però aquesta vegada ens mostra fugaçment el cor.