Els veïns, les principals víctimes de les ocupacions conflictives i delictives
sència puntual del seu propietari, que havia marxat per la pandèmia a casa de familiars per estar en millors condicions. “Jo no deixo una àvia, com l’últim servei, al carrer a compte dels temps del tribunal. Assumeixo les conseqüències, però porta avall i les claus altre cop per a ella”, explica.
Una altra cosa és si l’ocupa va tenir temps de canviar el pany, s’hi va instal·lar i hi va començar a viure. “Si el temps transcorregut és suficient perquè l’ocupa s’hi instal·li, és el jutge qui torna a tenir l’última paraula”, afegeixen advertint que ningú no és absent del seu domicili tant de temps com per no ser conscient que l’hi han ocupat. Admet la desesperació d’alguns propietaris i reconeix que al final, davant determinades ocupacions, les principals víctimes són els veïns d’aquells immobles, que pateixen les conseqüències de tenir veïns conflictius, o delinqüents que accedeixen a habitatges buits per protegir-se.
D’això en saben molt els veïns de la comunitat Licorella, de Cubelles, unes 70 famílies amb zones comunes als afores de la localitat. Fa un parell d’anys un grup mafiós de Vilanova i la Geltrú va ocupar un habitatge propietat del banc i va vendre la clau a una família vulnerable. En aquest temps els serveis socials de l’Ajuntament han assumit els costos dels serveis bàsics i la família en qüestió no ha generat mai problemes amb la resta de la comunitat. Els conflictes van començar fa dos mesos quan un individu va ocupar un altre pis buit i embargat, i assegurava que tenia un contracte de lloguer amb el propietari. Rere aquest personatge “problemàtic i conegut per la policia local i els mossos”, segons els denunciants, el 19 de juliol es va produir l’ocupació d’un altre habitatge també buit a què van intentar oposar-se els veïns fent una barrera humana, però que la mateixa policia local de Cubelles va ordenar retirar en advertir-los que estaven cometent un delicte.
“Ens sentim desprotegits, desemparats i amb una angoixa difícil de traslladar. Aquesta era una comunitat tranquil·la i, des de fa un mes, alguns de nosaltres fem rondes a la nit perquè no s’ocupin segones residències que han aparegut amb marques”, indica un dels veïns. Cap d’ells no vol publicar la seva identitat per “por” de les represàlies. Se senten vigilats i asseguren que el tràfec de gent “rara” per la zona és continu. Els problemes de convivència en els espais comuns no s’han fet esperar. Cap de les cases ocupades era domicili, per això la comunitat, desesperada, ara busca una solució amb la denúncia pública.
Les fonts policials admeten que les ocupacions de segones residències generen un problema que en moltes ocasions només pot ser resolt pels jutges. Hi ha jurisprudència que diu que la segona residència on es va amb freqüència es pot considerar domicili. Però si l’interval de temps comprès entre que es fa l’ocupació i la denúncia del propietari és massa gran i ha donat marge a l’ocupa a començar a viure-hi, el policia no pot acollir-se a la modalitat del desallotjament exprés i el cas s’esllangueix en els tribunals.
Conflictes abundants generen també els pisos ocupats per delinqüents professionals. És on han posat la mirada els Mossos d’Esquadra, que recentment van sol·licitar al fiscal cap de Catalunya, Francisco Bañeres, “armes legals” per desocupar-los i precintar-los. Es tracta de poc més de mig centenar d’habitatges en edificis de Barcelona i l’àrea metropolitana que serveixen de cau de delinqüents multi-reincidents i generen una gran alarma entre els veïns amb qui comparteixen escala.