Barcelona, amb els cinc sentits
Vista, oïda, tacte, gust i olfacte són els cinc sentits més reconeguts. Per a una bona governança de Barcelona se’n necessitarien cinc més: el comú, el del moment, el de la responsabilitat, el de ciutat i el d’Estat, tots confluents en un sisè sentit, el social. En els temps que s’esdevenen és obligat desenvolupar-los sense excepció, i és aquí quan cal preguntar-se si això està sent així.
Barcelona necessita un govern dialogant i una oposició assenyada capaços d’estar a l’altura de les circumstàncies i que el seu sentit del moment, la crisi de la Covid-19, els porti a actuar amb sentit de la responsabilitat i sense tacticismes electorals. Que el seu sentit comú i de ciutat o esperit de pacte per Barcelona impliqui consensuar propostes, i que el sentit d’Estat s’interpreti no en secessions, sinó en una dimensió capital de Barcelona, a Catalunya i a Espanya, epicentre d’una gran regió europea i global.
Una Barcelona dialogada entre tots és incongruent amb el fet d’imposar una mobilitat persecutòria de cotxes i motos i restrictiva d’aparcaments sense reforçar el transport públic, que no és ni de bon tros el tramvia. Una Barcelona que ha de ser de veritat metropolitana i definida en el seu potencial amb un Pla Director Urbanístic (PDU) que deixi enrere el Pla General del 1976. Una ciutat que prioritzi l’habitatge social de lloguer i sigui flexible en la reconversió de baixos de locals comercials i allotjaments turístics en habitatges residencials.
Una Barcelona amb seguretat ciutadana i on imperi el principi d’autoritat, amb prou policia i respecte al dret de propietat davant la acció impune dels okupes. Una justícia en proximitat, celeritat i exemplaritat. On se sigui exigent amb la immigració en respecte i llei, amb obligacions si vol drets, i sense efectes crida amb pretextos d’empadronaments actius amb finalitat comuna electoral.
Una Barcelona finançada i amb pressupostos. Les transferències de l’Estat suposen un 40% dels seus ingressos calculats per la recaptació de l’IVA i l’IRPF, que ara l’atur i el baix consum reduiran, mentre que les de la Generalitat continuaran sent testimonials. La temptació és òbvia: apujar impostos i posar les multes al servei de la recaptació. En paral·lel, és imprescindible centrar-se en l’atenció a les persones i la crisi econòmica, cosa que comporta més despesa. Despesa amb retorn i d’inversió social per ajudar els que es queden enrere i per als que tiren endavant creant ocupació, els nostres emprenedors, que necessiten suport i no traves. Una Barcelona de plena col·laboració publicoprivada en la cultura, en geriatria digna per a la nostra gent gran, en la investigació o la nova economia o altres sectors emergents. Amb un teixit associatiu reconegut per la seva funció social i de barri, i no en la seva ideologia i activisme afí.
És moment de triar: o desenvolupar tots els sentits per a la millor Barcelona o el disbarat del curtterminisme i el partidisme. De demostrar que som capaços de convertir l’adversitat en oportunitat reforçant el que és bo, sempre susceptible de millora, reconvertint sectors i apostant per nous. Govern i oposició municipal han de decidir entre tenir sentit o exercir les seves funcions sense el més mínim sentit.
La ciutat necessita un govern dialogant i una oposició assenyada: actuar sense tacticismes electorals