Un camí d’aigua i ombra
El primer recurs contra la calor asfixiant és l’ombra. La Banqueta de Juneda és un camí de gran bellesa natural sorgit a l’empara de l’aigua, que transforma paisatges
A l’extensa plana d’Urgell, al territori històricament conegut com el Mascançà, el paisatge és típicament agrari, grans extensions de fruiters s’alternen amb camps de cereal de varietats diverses. Això és així des de la construcció del canal d’Urgell a la segona meitat del segle XIX, la infraestructura de regadiu que va canviar el destí d’uns pobles que semblaven condemnats, segons el vell refrany, a la set: “Ni aigua per beure, ni un arbre per fer ombra”.
El canal d’Urgell ha modelat el paisatge i durant els 325 quilòmetres del seu recorregut, si sumem séquies principals i secundàries, creua ponts, camins, finques i pobles, amb l’aigua que ha captat del Segre, i dona vida als conreus, però també proveeix granges, indústries i localitats i produeix energia elèctrica. Aquest gran camí d’aigua ha anat creant parcs naturals, pulmons verds, amb abundants arbres i vegetació de ribera, petits boscos travessats als dos costats per senders que protegeixen del sol i el plus afegit de la frescor ambiental del corrent que s’aprofita dels pendents per accelerar o retardar-ne el cabal.
Una de les rutes més interessants, valorades per la seva importància ambiental i natural, és La Banqueta de Juneda, també coneguda com la Ruta dels Nou Salts del Canal d’Urgell. És un camí que discorre entre Juneda i les Borges Blanques en paral·lel a la denominada quarta séquia del canal, un paratge ple d’encant i, encara que sigui abusant del concepte, de bucolisme, ideal per caminar, córrer, pedalar i fins i tot, a cavall. Els banquets van néixer de la necessitat de mantenir els camins del canal nets i en altres temps l’escenari ideal per a l’estiu, tardes a l’ombra dels freixes, plàtans i pollancres, o un bon bany al Salt Desfet o a la Bassa del Cos, a Juneda.
La ruta neix a l’est de Juneda, al costat del camí local que comunica amb les Borges Blanques. En el petit Parc de la Banqueta el primer que destaca és el soroll fresc de petits salts, una sensació que es repeteix a mesura que anem avançant en direcció contrària al corrent. Aquest és un tram que és molt transitat a tota hora. Hi ha caminants de primera hora del matí que busquen fer una mica d’exercici, o parelles que passegen el gos sobre el migdia, atletes que corren, a més de grups que es reuneixen al costat de diversos bancs i taules per a un berenar. Quan ja hem caminat prop de dos quilòmetres, ens trobem amb la denominada Primera Máquina, una petita central hidroelèctrica que avui ja no existeix, però sí un espai per aturar-se i, amb una mica de sort, poder veure algun conill saltant o una òliba dissimulant la seva presència en una branca. Al llarg del recorregut també trobem petits coberts de maó, la casa del canaler, que era el treballador encarregat del manteniment del canal i de repartir l’aigua als camps.
En el salt de la Segona Màquina, una parella de pintors dibuixa una taca d’aigua escumosa envoltada en verds.
Després de la Segona Màquina, el canal dibuixa un meandre que es correspon amb una revolt gairebé complert del camí, que és majoritàriament pla. Si continuem avançant arribarem als Nou Salts, set salts que salven un important desnivell entre grans arbres que formen un espai recreatiu per a excursionistes. A partir d’aquí, el camí discorre al costat d’un canal sense arbres en els seus marges. Durant anys, les necessàries reformes de trams desgastats i amb fugues van ser solucionats amb grans plaques de formigó, fet que va provocar el sacrifici de molts arbres que es van haver d’arrencar. La ruta transcorre llavors a ple sol fins a arribar al Collet, una zona, al costat de la carretera que uneix les Borges Blanques amb Mollerussa.
A començaments dels noranta, un grup de veïns de Juneda es van unir amb una preocupació comuna, salvar la Banqueta, conservarla en el seu estat original i evitar que el bosc sorgit en els marges de la quarta séquia pogués desaparèixer per obres de reforma. Va néixer així La Banqueta de Juneda, una entitat que ha estat crucial perquè avui el paratge sigui dels més populars i reconeguts per la seva qualitat ambiental i ecològica. Els socis de La Banqueta organitzen periòdicament jornades de neteja dels camins, cosa que contribueix al seu bon estat, a més d’activitats com ara la introducció d’espècies protegides com mussols i òlibes, o els passejos nocturns aprofitant la lluna plena. El president del canal d’Urgell, Amadeu Ros, creu fermament en les possibilitats ecoambientals i turístiques de canals i séquies.
El canal ha modelat el paisatge durant els 325 quilòmetres del recorregut i ha donat vida a conreus i pobles