La recerca del bé
JULIO F. MESANZA ESTRADA (1931-2020)
Julio Mesanza, va créixer i es va formar en l’ambient confortablement honest, serè i equilibrat d’una noble família, les qualitats de la qual feien possible, de facto, una recta i socialment confortable administració de justícia.
Mesanza es va formar, va estudiar responsablement i va cursar amb conseqüent acord la carrera de Dret, i va assolir intel·lectualment amb abundància i profunditat tota la ciència, coneixement i honestedat que exigeix l’exercici de l’advocacia i va assolir la llicenciatura en Dret. En la seva ment va brillar aquell sentir de Justinià, qui en una de les seves imperials novel·les (Novellae Constitutiones) ja deia que “és important donar a cadascú el que li pertoca, però encara és més important tenir humanitat”. La grandesa de Mesanza a l’exercici de l’advocacia va estar dotada (a més de la ciència, l’habilitat) d’un exemplar sentit ètic, informat per aquest deure d’humanitat. Calia entendre, assimilar, comprendre el dret del seu client, i la seva defensa enèrgica, forta i lluitadora, alhora noble i justa, i fins i tot humana. Les qualitats de Mesanza com a lletrat eren les pròpies d’un saber valent i savi, en el fons triomfador habitual però sempre un home de bé, prestant al seu estudi la més valuosa, eficaç i bona defensa que un home culte ha de prestar, perquè a més de ser savi, se sabia a si mateix bo i buscava el bé, la humanitat.
Era –i és difícil– descriure la seva noble grandesa –era enèrgic, prudent, combatiu i “humà”. Perquè, tal com l’experiència ensenya, són aquests exercicis d’honestedat i humanitat els que fan que el seu defensat triomfi i faci el bé: bé que ha il·luminat sempre l’aspiració de Mesanza, a l’hora de discutir, transigir i litigar. I a més de tanta grandesa, tant d’encert i tan ben dispensat, va destacar sempre la seva modèstia, la seva comprensió, la seva discreció, la seva amabilitat, i per damunt de tot –repeteixo– la recerca del bé. I la consecució derivada de tot això és que va ser un feliç i considerat advocat triomfador, estimat i molt admirat per tots. Sabia molt de dret, sabia molta tècnica processal, tenia qualitats negociadores extremes, però, aquells que l’estimem i admirem estem agraïts als seus coneixements, i també a aquesta virtut: la seva humanitat.
Es comprèn la gran tasca que va efectuar com a diputat quart en la Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (avui de l’ “advocacia”). La seva intel·ligència, el seu estudi i la seva humanitat van proporcionar a la seva gestió una gran i justificada admiració, com així ho acredita també el seu pas pel Grup d’Advocats Joves, la docència a l’Escola de Pràctica Jurídica, la creació de l’influent Grup Profesionalista i les seves iniciatives per obtenir la desaparició de la multicol· legiació.
Va ser estimat per tots, advocat exemplar que va saber sempre, sempre, i per damunt de tot, trobar el camí i obtenir el resultat just en tota contesa o negociació. Va ser exemplar. Descansi en pau. Que Déu el tingui en la seva glòria.
Les qualitats de Mesanza com a lletrat eren les pròpies d’un saber valent i savi