Quina era la professió somiada d’Agatha Christie?
Després de Shakespeare i la Bíblia, les novel·les d’Agatha Christie són les més llegides de la història. Per més que passin els anys, els seus crims continuen despertant un interès sorprenent, fins al punt de traduir-se a 103 idiomes. Es calcula que ha venut entre 2.000 i 4.000 milions de còpies. Ningú no ho sap realment”, va explicar el seu net Mathew Pritchard en una entrevista a The Guardian.
Tot i això, el que molt poca gent sap és que allò de ser escriptora va ser un dels camins pels quals la va portar la vida. I és que la britànica no es va plantejar mai ser una autora d’èxit. El seu somni era un altre de ben diferent: ser cantant d’òpera. De fet, ho va intentar i fins i tot va arribar a traslladar-se a París per formar-se.
Era un repte ambiciós, i més després que el seu pare, un rendista aficionat al joc, morís el 1901 deixant tota la família en la fallida. Ara bé, després de molt d’esforç, es va instal·lar a la capital francesa amb setze anys acabats de fer. Tanmateix, no tot va ser bufar i fer ampolles. Les seves il·lusions es van veure truncades quan els seus professors no li van augurar un futur gaire prometedor en la professió. La majoria li van reconèixer que, malgrat que no cantava malament, no destacava prou per sobresortir. En definitiva, que aquell món no estava fet per a ella, i que es trobava molt lluny de ser una diva dels escenaris.
Caparruda com cap altra, Agatha no es va rendir i ho va continuar intentant malgrat les crítiques constructives, tot i que aviat es va adonar que no aconseguiria tenir prou ingressos per poder continuar en això i en aquell moment la seva família estava lluny de poder-la ajudar.
Aleshores va tornar amb els seus i, amb l’arribada de la Primera Guerra Mundial, va acabar allistant-se com a infermera per acompanyar el seu marit, l’aviador Archibald Christie, de qui agafaria el cognom en préstec. En aquest període va aprendre el funcionament dels verins en un laboratori químic en què va treballant. Llavors tampoc no ho sabia, però això seria determinant per a les seves futures obres.
Passada la guerra, la seva germana Margaret, que coneixia des de petita la seva brillant imaginació, la va animar a escriure. A l’Agatha li encantaven els reptes, de manera que va acceptar encantada i el 1920 va sortir a la llum la seva primera novel·la, El misteriós cas de Styles, en què ja va aparèixer el que es convertiria en el seu personatge estrella, el detectiu Hercule Poirot. Un policia belga retirat, inspirat en els refugiats d’aquella mateixa nacionalitat que hi havia al seu poble.
Aviat arribaria també el seu altre pilar, la investigadora Miss Marple, basada en la seva tieta i les seves amigues, típiques senyores de la campanya anglesa de l’època.