Un Barça de supervivència
Classificats sense brillar, els blaugrana s’aferren a l’ofici i a Messi en un torneig inèdit
El Barça no arribarà fins dijous a Lisboa, un dia abans d’enfrontarse al Bayern a l’estadi Da Luz, i aterrarà a la final a vuit de la capital portuguesa sense que l’acompanyi l’etiqueta de favorit. Tindria aquesta categoria si el seu objectiu de l’agost fos el del seu rival als quarts de final, que busca el triplet després de guanyar la Bundesliga i la Pokal, ja que el Barça sempre que ha aixecat la Copa d’Europa ho ha fet com a campió de la Lliga. En canvi, aquest cop els de Quique Setién aspiren a salvar-hi la temporada i evitar un any en blanc, sense títols per assaborir, de moment.
Per als blaugrana la Champions sempre ha estat un colofó a un curs magnífic, i no una taula de salvació a què aferrar-se. Tot i això, en un torneig curt mai de la vida no es pot descartar l’equip de Leo Messi. Com va demostrar dissabte contra el Nàpols, l’argentí, voraç per naturalesa, arriba en plenitud al final de curs. Va marcar en les dues últimes jornades de Lliga i es va desfer personalment dels napolitans, amb un gol, un altre d’anul·lat i un penal provocat, tot els últims 25 minuts de la primera part.
Una actuació que corrobora que, amb 33 anys, és el futbolista més desequilibrant del planeta. Així doncs, al si del Barça van respirar alleujats veient que el cop de Koulibaly al turmell esquerre de Messi en l’acció del penal ha quedat en una contusió. El deu guarda bons records dels seus duels contra el Bayern del 2015 i el 2009, i és el principal trumfo barcelonista, més que un trident que apareix amb comptagotes i un joc més pensat a sobreviure mirant el resultat que no pas a sotmetre i dominar.
Hi ha arguments tant per als que volen veure el got mig ple i per als queel veuen mig buit. D’una banda, es va veure que De Jong està preparat per competir físicament contra el poderós Bayern. A més, els blaugrana deixaran enrere les retallades d’efectius, ja que Busquets i Arturo Vidal tornen després de la seva sanció. Mentrestant, es guarda a la faixa els esvalotadors Ansu Fati i Riqui Puig, que saben treure el vessant més juvenil i juganer de Messi.
La classificació per als quarts de final no ha estat brillant, per més que sí que hagi estat rendible per a l’economia del club, que ha ingressat 9,5 milions per passar de ronda. Ser a semifinals significaria 12 milions més per a unes arques necessitades a causa de l’aturada del negoci durant la pandèmia.
A la gespa el Barça ha cedit protagonisme i fins i tot ha perdut la punteria i l’encert dels temps de Luis Enrique o Valverde. Els blaugrana només han celebrat 13 gols en aquests vuit partits. Només una vegada en aquests tretze cops consecutius que han estat entre els vuit millors d’Europa havien marcat menys gols (12 en la 2009-2010 amb Guardiola). De fet, Lewandowski, l’estrella del Bayern, ha fet les mateixes dianes que tot el Barça a la Champions.
“No són els de fa vuit anys”, va ser una de les conclusions de Gennaro Gattuso, entrenador del Nàpols, després del 3-1 de dissabte. Malgrat l’eliminació, el tècnic va veure el Barça més terrenal que mai liderat per un diví Messi.
L’equip de Setién va sobrat d’ofici però va just de forces. Es va apagant a mesura que passen els minuts, un fet que va quedar en evidència a la segona part de dissabte contra el quadre napolità. En aquest segon període el conjunt barcelonista va renunciar clarament a l’atac i va optar per defensar-se, lluny de buscar un quart gol que sentenciés l’eliminatòria. Només va xutar una vegada a Ospina, davant els 14 intents del Nàpols, que a més va tenir més possessió al Camp Nou (53%), on va aconseguir el seu rècord de passades (537).
“No som tan bons per dominar els partits sencers”, va admetre sense rubor Setién, que ràpidament va afegir: “Ningú no ho és”. El cert és que el Barça s’està adaptant a les seves limitacions i jugant en funció del rival, en comptes d’intentar potenciar els seus punts forts i ser proactiu. Competeix, però no gaudeix com abans. Demà i dimecres Setién s’intentarà espolsar els dubtes a la ciutat esportiva. A Lisboa comença un torneig nou i inèdit per a tothom. Ningú dubta que aquest Barça és molt millor i té més talent que la Grècia que va donar la campanada a l’Eurocopa del 2004, precisament a Da Luz.