Turisme necessari
La situació al sector turístic espanyol és dramàtica. El confinament i les regles de distanciament social han fet que la caiguda dels ingressos hagi estat propera al 100% durant els mesos de maig i juny. En tot cas, des de la desescalada s’ha assistit a una recuperació desigual de l’activitat a gairebé tots els fronts.
Primer van ser les zones que tenen frontera amb França les que van mostrar els primers senyals positius. En particular, províncies com Osca, Lleida o Girona han arribat a registrar durant el mes de juliol nivells de despesa en targeta de crèdit realitzat per estrangers semblants als observats el mateix mes fa un any. Així mateix, les destinacions tradicionals de platja com les Balears, les Canàries, Màlaga o Alacant han passat de mostrar caigudes del voltant del 100% a entre el -35 i el -60%.
Amb menys “fortuna” han corregut destinacions de turisme urbà com Madrid, Barcelona o Sevilla on les caigudes es mantenen entre el 70% i el 80%. Per la seva part, el redireccionament de la despesa nacional cap a destinacions interiors pot explicar que alguns dels més elevats creixements en el consum domèstic s’estiguin registrant a Astúries, a les Castelles o Extremadura.
En resum, les recuperacions més importants s’han donat en destinacions que no representen una part significativa dels ingressos per turisme, mentre que a les zones de platja o ciutat que tradicionalment registren més afluència, les caigudes en la despesa continuen sent superiors al 50%.
És en aquest context que s’han començat a observar rebrots de la malaltia i on s’han anunciat restriccions a la mobilitat per part del Regne Unit o recomanacions de no viatjar al nostre país. Això ha fet que la incipient i insuficient recuperació que es produïa, s’hagi aturat. Per exemple, en zones particularment afectades per la malaltia com Saragossa o
Barcelona es detecta que la recuperació de la despesa de turistes estrangers s’ha revertit i les caigudes han tornat a taxes cada vegada més negatives.
Com a conseqüència, el sector necessitarà la implementació de polítiques ambicioses i una mobilització important de recursos per salvar bona part del seu teixit. Això és necessari perquè, suposant que es pugui assolir l’objectiu de tenir una vacuna durant els propers anys, el turisme continuarà sent una part important del model productiu espanyol. El país té un avantatge comparatiu a la producció d’aquest tipus de serveis, no només per la dotació de recursos naturals (sol i platja) i la proximitat a països d’elevat ingrés, sinó perquè s’han desenvolupat empreses altament competitives que proveeixen el visitant amb una experiència de qualitat.
D’altra banda, la capacitat de creació d’ocupació del sector no és fàcilment substituïble i serà part important de la reducció de l’atur que es pugui observar durant els propers anys. Per aquestes raons, les polítiques públiques haurien de caminar cap a preservar aquelles relacions
La capacitat de creació d’ocupació del sector turístic no és fàcilment substituïble
ja construïdes entre empreses i treballadors, al mateix temps que es potencia la transició cap a un sector amb més valor afegit. Referent a això, les garanties públiques per a l’extensió de crèdit i l’incentivament en l’ús dels ERTO han estat passos en la bona direcció.
El següent repte estarà en l’eficient utilització dels recursos que provinguin del fons de recuperació europea (Next Generation EU), que permetin garantir la salut de les persones, assegurar la supervivència de les empreses més competitives, i transformar el sector fent que sigui més digital i sostenible.