“Va començar l’univers? O hi va haver més aviat un ‘gran rebot’?”
Tinc 39 anys. Vaig néixer a Elx i visc a Baton Rouge (Louisiana, Estats Units), i a la seva universitat investigo i imparteixo classes. Soc doctor en Físiques, especialitzat en cosmologia. Estic casat, i tinc una filla, Emmy (5). Política? Liberal d’esquerres. Creences? No
Hi va haver científics a casa? El pare era camioner: portava verdures a Lleida, i tornava amb farina. Com va tastar la ciència? De nen m’agradava escoltar les converses dels grans. I em van fascinar les matemàtiques d’una manera... molt boja!
Molt boja?
Vaig sentir que eren el llenguatge de la natura, el llenguatge en què s’escriu l’univers!
I què va passar aleshores?
Que em vaig capbussar en fórmules matemàtiques, per entendre-ho tot.
S’explica l’univers en una fórmula? L’ésser humà ha creat meravelles. I la més sublim de totes... és l’equació que descriu la teoria de la relativitat general!
La va parir Einstein: què ens diu?
Ens diu què són espai, temps i gravetat.
I què són?
La gravetat és la geometria del continu espaitemps.
Ah. No és una força, doncs?
No: és geometria. La massa dels cossos celestes –estrelles, planetes– corba l’espai-temps. Així, com més densitat de massa... ...Més curvatura: recordo Carl Sagan il·lustrant-ho amb boles de billar... ...Sobre una tela: la corba que en aquella tela crea la massa de la bola és la seva gravetat!
Que gran que era Carl Sagan!
Tenia el do de la comunicació i va acostar la ciència a la societat. És una aportació impressionant per a la humanitat: m’inspira.
Per això publica llibres de cosmologia? Sí. La cosmologia estudia el conjunt de tot l’existent: l’univers. La seva extensió, durada, estructura...
Des de quan ens preguntem pel cosmos? Des que som humans. El morfema grec per a “home” és anthropos, i sap què vol dir?
No.
“El que mira cap amunt”.
Ohhh... I hi mirem, i què hi veiem? Primer una manifestació divina: el déu de la terra reclinat, els grecs; tortugues sobre elefants, els hinduistes...
El firmament nocturn era una deessa cobrint-nos, per als egipcis.
La deessa Nut. Tota cultura té el seu model cosmogònic. I el primer model científic el van aportar els grecs: van calcular el radi de l’esfera terrestre! La creien fixa, això sí.
Fins a Copèrnic i Galileu: “Es mou!”.
I Galileu, arrestat. I va arribar Newton... i va portar la revolució científica més gran de la història de la humanitat.
Sí?
Va fundar la ciència moderna! Va definir espai i temps com a inerts i immutables, escenari de la física. Les seves lleis de la mecànica porten la revolució industrial. I fins avui.
Però arriba Einstein... i ho esmena.
Sí. La cosmologia actual confirma el que el 1915 incorpora Einstein en la seva fórmula de la relativitat general: la gravetat. Tot el que va predir s’ha confirmat... menys sobre les primeres fraccions de segon de l’univers.
Això no? Per què? Què hi va haver?
Les partícules van seguir allà una altra llei: la mecànica quàntica! Einstein no ho va acceptar... fins al 1931: va assumir el seu error, acceptant que l’univers continua expandint-se.
I és així?
Tot va separant-se, sí, com la massa d’un pa que s’esponja i creix al forn, o com un globus que inflem d’aire.
I aquest univers en permanent expansió... quan va començar a expandir-se? Podem recular fins a 13.800 milions d’anys... però abans d’això no tenim cap evidència d’un “començament”.
Però... hi va haver un big bang o no?
No ho podem saber! No se sap. La ciència d’Einstein no serveix en això, és terreny de la física quàntica. És en el que treballo jo avui... Res més bonic que entendre l’univers!
I té vostè alguna hipòtesi?
Doncs sí, una hipòtesi que anomeno gravetat quàntica de llaços.
En què consisteix?
El big bang no seria sinó un big bounce ,ésa dir, un “gran rebot” d’un univers que estava a punt de col·lapsar.
Un batec nou, com en un cor.
Potser una sola vegada, potser un cicle d’infinites vegades? Rastrejo avui el fons còsmic de microones: busco cicatrius amb memòria d’això, una pintura rupestre del cosmos...
Com era l’univers en el gran rebot? Potser matèria difusa. No estructures de cometes, planetes, estrelles, galàxies, cúmuls, supercúmuls... Entre un supercúmul i un altre, el teixit còsmic: així és com és ara.
Què diria Einstein del seu big bounce?
Li agradaria, perquè Einstein estimava l’eternitat: no suportava la idea d’un començament. El temps no és sinó l’espai en acció, i va predir les seves ones gravitacionals.
L’univers... col·lapsarà o es dissiparà? Hi ha una cosa misteriosa que hem denominat energia fosca i que està accelerant l’expansió de la matèria de l’univers. En cas de seguir així la cosa, tota la matèria de l’univers es dissiparà fins a quedar una radiació refredada... i ja sense temps. Bona nit.