Cues de dues hores per anar a la platja
La crisi sanitària ha fet que els municipis fixin un límit de banyistes a les platges
La família Novaes-Minchola, de Barcelona, s’han llevat ben d’hora per gaudir d’un dia de platja a la Costa Brava. Han sortit de casa quan encara era negra nit, a les 5.15h i han arribat a Aiguablava, a Begur, a les 6.30 quan encara no s’havia fet de dia. I un cop allà, els ha tocat esperar una bona estona, fins que a les 9, puntual com un clau, una controladora de la Creu Roja els ha obert l’accés que condueix a la platja. “Vam venir fa uns dies, a les nou ja érem aquí, però no vam poder entrar perquè ja estava plena”, explica en un intent de justificar el fet d’aixecar-se tan d’hora Flor Minchola, mentre un dels seus nets, amb ulls de son, confessa, sota la mascareta, no haver dormit gairebé gens.
Aquesta família de set adults i tres nens, amb les neveres i cadires plegables, flotadors i estris de busseig, eren els primers d’una llarga fila que a tres quarts menys cinc de nou del matí d’aquest diumenge ja superava les 100 persones als accessos d’una de les platges més boniques i fotografiades de Begur. Però les cues per estendre la tovallola a la sorra s’estan repetint en molts altres punts del litoral de la Costa Brava aquest estiu: des de Cala Bona, a Blanes, que aquest cap de setmana tancava tots els accessos secundaris a peu per evitar les cues que van arribar a les 250 persones per entrar a la platja i l’hora i mitja d’espera en dies anteriors i a les cales de Palafrugell, que cada cap de setmana des de finals de juny han hagut de tancar durant les hores centrals del dia per excés de públic.
Les cues a tocar de la platja són una conseqüència de les mesures que han adoptat alguns consistoris per regular l’aforament a les zones de bany i garantir al banyista una estada segura i tranquil·la. I això comporta, en moltes ocasions, haver de matinar molt si un vol poder estendre la tovallola a la platja tria
ELS PRIMERS DE LA FILA Una família va sortir de Barcelona a les 5.15 h i va arribar a Aiguablava tres hores abans d’obrir
da. A en Claudio i a la Joana, una parella de Barcelona que està passant uns dies de vacances a L’Estartit, també els va sonar el despertador quan era de nit. “Som aquí des de les 7, ahir vam venir a les 10 i vam haver de donar mitja volta”, expliquen asseguts als primers esglaons d’una escala que condueix al parador, reobert aquest any després d’estar tres anys tancat.
A tres quarts menys cinc de nou la controladora del pàrquing de pagament que hi ha al costat de la platja d’Aiguablava ja no permet estacionar més vehicles, amb bon criteri. Farien la cua en va. Aiguablava i sa Tuna cada estiu tenien seriosos problemes de sobreocupació. Per
CALA BONA DE BLANES Aquest estiu s’han registrat cues de fins a 250 persones i hora i mitja d’espera
gestionar l’aforament, l’Ajuntament de Begur ha col·locat 46 parasols de bruc (dos per a persones amb mobilitat reduïda), de manera que a cada para-sol assigna una unitat de convivència. A tot estirar sota el mateix para-sol hi pot haver 4 persones. L’estiu passat Aiguablava podia allotjar gairebé 900 persones alhora, aquest any no se superen les 180. El regidor de Turisme i Platges de Begur, Eugeni Pibernat, explica que la decisió de controlar els aforaments mitjançant el sistema de para-sols en aquestes dues platges ha estat molt encertada. “O fèiem això o havíem de tancar-les, calia assegurar la temporada turística i un bany segur”, explica. El Consistori ha invertit 100.000€ a posar al dia les cales, dotar-se d’una desena de controladors d’accés i augmentar mesures d’higiene. Tot així li ha valgut el segell Safe Tourism Certified, avalat per l’Institut de Qualitat Turística Espanyola.
La controladora que la Creu Roja té a peu de platja, Sara Echaouech, vetlla perquè es compleixin totes les normatives. Entre tovalloles i para-sols hi ha 4 metres de distància i els banyistes han de respectar la distància de 2 metres tant dins com fora de l’aigua. “En general, la majoria compleixen”, explica. Tot i així, alguna vegada els socorristes o controladors han de demanar ajuda a la Policia. “Veure un agent té més efecte que un socorrista”, explica Christian Escarcena.
Quan les ombrel·les s’omplen, es tanca l’accés a la platja. A les 9.30 d’aquest diumenge l’aforament ja estava complet. Molts es van quedar amb la mel als llavis. La decepció després de temps d’espera és notable, però comprensible en la majoria de casos. La controladora Cipri Velasco explica que tenen diverses opcions: banyar-se sense estirar la tovallola en una zona acordonada o resseguir el camí de ronda que els conduirà a altres cales. “La més propera és Fornells, a 10 minuts a peu”, explica a les persones que diumenge es van quedar sense poder entrar. Tots opten per enfilar-se al GR-92. “Quina pena! Li volia ensenyar la platja a un amic que m’ha vingut a veure!, diu el mexicà establert a Barcelona Aarón Cortes.
“Per primera vegada aquest estiu, ningú no ha decidit esperar;han anat a altres cales”, celebren les controladores de la Creu Roja. La notícia dura poc. Minuts més tard, arriben grups als quals no els importa esperar abans que comencin a marxar els afortunats que han trobat lloc a primera hora. “Esperarem, he vingut expressament des de Barcelona”, explica una mare amb una criatura d’un any. Com que no hi ha control de temps, els banyistes decideixen quan se’n van. Llargues esperes per gaudir d’un dia de platja.
MENYS DENSITAT El nombre de banyistes s’ha reduït a menys d’un terç a sa Tuna i Aiguablava
AL SEGON INTENT
“Hem arribat a les 7 h, ahir vam venir a les 10 h i ja no hi havia lloc”, explica una parella