Torra reclama cessaments al Parlament pel veto a reprovar el Rei
El president ataca els lletrats per no publicar la votació i provoca una altra polèmica amb ERC
El Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) va publicar ahir les resolucions aprovades al ple extraordinari sobre la monarquia de divendres retallades, sense els punts que els lletrats van desaconsellar incloure-hi i pels quals alguns membres de la Mesa havien estat advertits de conseqüències penals per part del Tribunal Constitucional diverses vegades. No hi consten ni la reprovació al Rei ni la ratificació dels passos fets l’octubre del 2017 i la intenció d’aconseguir la independència ni el tractament de “delinqüent” a Felip VI.
Poc després Quim Torra va demanar al president de la Cambra, Roger Torrent, que destituís el secretari general i màxim funcionari de la institució, Xavier Muro. Malgrat que aquesta decisió no li correspon a ell, sinó al conjunt de la Mesa, el cas és que allà Junts per Catalunya i Esquerra Republicana tenen la majoria i els postconvergents han passat la patata calenta a Torrent.
Muro, al seu torn, va justificar la decisió, en una nota inclosa al BOPC d’ahir, adduint el seu deure “d’impedir qualsevol actuació jurídica o material” que incompleixi les sentències del TC. Tot i que aquests punts no s’han publicat, Ciutadans va assegurar que estudiarà la impugnació del ple i de les resolucions.
El debat sobre la monarquia, que a priori els independentistes volien per desgastar el PSC i els comuns, ha esdevingut finalment una nova erosió entre socis de Govern. Tot plegat ha provocat una certa sensació de déjà-vu al Parlament, amb el grup de JxCat carregant contra ERC, en concret contra la figura de Torrent i contra Muro per no haver creuat la línia vermella de la desobediència. No és una situació nova i no cal anar gaire lluny per trobar-ne els antecedents.
Així, Albert Batet, cap de files dels postconvergents a la Cambra catalana, va relacionar aquest episodi amb l’anul·lació del debat d’investidura no presencial de Carles Puigdemont el gener del 2018, amb la suspensió dels presos independentistes com a parlamentaris l’octubre d’aquell mateix any per part del Tribunal Suprem o amb la retirada de l’escó al president de la Generalitat el gener d’enguany. Al seu moment JxCat ja va assenyalar Torrent com a responsable. Ahir el grup va demanar formalment en un escrit la destitució del secretari general i a més que les resolucions es publiquin íntegrament al BOPC.
De fet, el mateix Torra va aprofitar la controvèrsia per recordar que va ser el mateix funcionari qui va donar compliment en primera instància a l’acord de la Junta Electoral Central, ratificat pel Suprem, que li retirava l’escó al Parlament per la condemna a un any i mig d’inhabilitació. Aquesta qüestió va abocar el cap de l’Executiu català, el 29 de gener, a acusar els seus socis al Govern, ERC, de no ser lleials i a anunciar que convocaria eleccions autonòmiques després de l’aprovació dels pressupostos.
Ara, però, fonts d’Esquerra veuen en el ple sobre la monarquia una estratègia premeditada i “soterrada” de JxCat per “recuperar la percepció que l’avançament electoral és culpa” dels republicans.
Els republicans creuen que JxCat maniobra per continuar atribuint-los l’avançament electoral
“Miren de mantenir viva aquesta flama; el 29 de gener ja quedava lluny”, raonen els republicans, i consideren que Torra i JxCat desenvolupen una estratègia electoralista. Públicament, el diputat d’Esquerra José Rodríguez ho va expressar així: “S’albiren eleccions ara que les enquestes els van millor, i alguns busquen l’excusa barroera per justificar que les convoquen ara”.
El fet és que els diputats postconvergents van sortir en tromba. Gemma Geis va assegurar que “els mateixos que van ordir” la no investidura de Puigdemont com a president de la Generalitat “ens preparaven un ple amb acords i sense publicació oficial”. O Josep Costa, que va afirmar que “el ple del Parlament decideix una cosa i el secretari general, amb l’aval del president, aplica les ordres dels jutges espanyols”. El punt de mira el situen en el secretari general –de qui en privat ja havien demanat la destitució altres vegades–, però també en Torrent i, per extensió, en ERC.