Les empreses espanyoles són les que reben menys ajuts directes a la UE
Un informe del Banc d’Espanya i l’OCDE evidencien el risc que l’economia espanyola pugui quedar endarrerida en la recuperació
Encara que a grans trets les polítiques públiques per abordar el tsunami de la pandèmia es repeteixen en les principals economies europees, un primer balanç dona algunes peculiaritats en la reacció del Govern espanyol davant la Covid19. Mentre Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit van optar per les subvencions i les transferències directes per apuntalar les empreses i alleujar la càrrega fiscal a pimes i a determinats sectors, Espanya es queda sola al circumscriure els ajuts a ajornaments en el pagament de subministraments, lloguers i hipoteques, així com moratòries per a impostos i deutes tributaris, segons una anàlisi comparativa publicada ahir pel Banc d’Espanya.
A tall d’exemple, el supervisor detalla que Alemanya va implantar ajuts per cobrir costos fixos operatius, amb “un pagament únic de fins a 9.000 euros per a negocis amb plantilles de no més de cinc empleats, i de fins a 15.000 euros per als d’un màxim de deu”. França va establir un fons amb un pagament únic de fins a 1.500 euros per a petits negocis afectats. Al Regne Unit, van aprovar un subsidi de 10.000 lliures per a “les microempreses que no poguessin beneficiar-se de la retallada acordada per a l’impost sobre béns immobles no comercials”...
En canvi, hi ha més alineació quan es cataloguen les polítiques de suport a les rendes de les famílies (a Espanya, a través per exemple del nou ingrés mínim vital), la protecció de l’ocupació (amb esquemes com els ERTO, basats en la suspensió del lloc de treball o la reducció d’hores treballades; tret del Regne Unit i els Estats Units, que s’han decantat per premiar les companyies que han mantingut les plantilles durant l’aturada) i en paquets d’avals públics per afavorir la liquiditat de les companyies.
L’informe del supervisor, que recull amb detall les mesures adoptades des de l’esclat de la crisi de la Covid-19 als països europeus esmentats i als Estats Units, quantifica els programes d’avals (vegeu el gràfic) i destaca que Espanya és l’economia on s’ha utilitzat una proporció més gran de diners públics per avalar préstecs a autònoms i empreses –prop d’un 50% dels 100.000 milions d’euros destinats fins al juny, mentre que Alemanya, Itàlia i el Regne Unit no arriben al 10%–.
“L’elevat nivell d’endeutament públic i dèficit d’Espanya condiciona, i molt, el marge de la seva política fiscal. També el tipus d’ajuts i
el seu efecte sobre el deute i el dèficit públic”, explica Joaquín Maudos, catedràtic d’Economia de la Universitat de València i director adjunt de l’Ivie. “Mesures com moratòries i avals, en principi, no afecten l’endeutament públic, a diferència dels ajuts directes a empreses i famílies”.
Raymond Torres, director de conjuntura de Funcas, coincideix en la falta d’“espai fiscal” per a Espanya. Torres reconeix que és aviat per saber quin tipus de polítiques seran finalment les més efectives, però defensa que no haver fet tantes transferències directes ha contribuït probablement que Espanya “estigui experimentant una recessió més profunda”. Els dos experts veuen difícil reduir impostos o aplicar bonificacions fiscals a empreses o sectors concrets. Maudos recorda que “la capacitat és gairebé nul·la, tenint en compte la baixa pressió fiscal, i Torres defensa que una baixada de l’IVA no augmentaria el consum, “perquè no estem davant un problema de preus”.
El supervisor adverteix així mateix que aquesta política contra l’impacte del coronavirus “tindrà, previsiblement, implicacions rellevants per la senda de deute públic en els països avançats”, que es notarà en el procés de recuperació. Brussel·les ja dibuixa mantenir la flexibilitat sobre les regles d’estabilitat pressupostària fins al 2022, tal com va confirmar al Financial Times el vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis.
Per la seva part, el Banc d’Espanya reconeix que l’“elevada incertesa” sobre la pandèmia i la recuperació “requerirà en el futur avaluar la continuïtat i l’adequació dels programes de suport per part del sector públic”.