Pirotècnia amiga
Hi ha pocs espectacles que deixin tanta sensació de buit com la pirotècnia. Els castells de focs d’artifici són tan esperats com ràpidament oblidats. Es pot verbalitzar per què ens han agradat una novel·la, una obra de teatre o una pel·lícula. Però no hi ha manera d’explicar què és el que ens ha emocionat d’aquells efectes òptics que causa la presència intencionada de sals en la combustió de la pólvora (el color lila el propicia el potassi). Tret que es recorri a grotesques onomatopeies o que es facin escarafalls amb els braços per mostrar com de lluny van sortir disparades les espurnes. I això és precisament el que passa quan en política es prenen decisions sorprenents que tenen per objectiu desviar l’atenció d’errors propis en la gestió. El polític queda retratat en la seva absurda gesticulació.
La iniciativa de Quim Torra de convocar un ple per manifestar el rebuig de la monarquia –coneixent a més les limitacions que imposa el Tribunal Constitucional– va tenir molt de pirotècnia. Més enllà del legítim dret a criticar actuacions que han merescut la censura des de diferents àmbits de l’espectre polític, és evident que el president pretenia no només tensar la fibra independentista: també volia desviar l’atenció de la mala gestió que el seu Govern ha fet de l’anomenada represa, després d’haver reclamat amb insistència la devolució de les plenes competències.
El problema és que la maniobra de distracció té lloc just quan es constata que la Generalitat, després del nomenament de Josep Maria Argimon com a secretari de Salut Pública, ha millorat la seva estratègia per afrontar la pandèmia i ha començat a tenir un cert control de la situació. La mateixa Conselleria de Salut va anunciar ahir que per primera vegada en setmanes la taxa de reproducció del virus s’ha situat per sota d’1. Més que fer escarafalls, el que hauria d’estar fent el president és mobilitzar la xarxa d’ambaixades catalanes per explicar al món aquesta evolució favorable de les dades i desactivar així l’estigma que pesa en aquests moments sobre el territori que li ha tocat administrar. Si no se centra en el que és essencial, més que en la metàfora pirotècnica en el que estarà incorrent Torra és en un acte palmari de foc amic.