Confusa ordre parcial i aleatòria de la mascareta a París
No era ni el millor moment ni la manera més clara de decretar l’ús obligatori de la mascareta en espais oberts a París. Des de les 8 del matí d’ahir és preceptiu cobrir-se la boca i el nas en un centenar de sectors freqüentats, però no en la major part de la ciutat. La confusa mesura per frenar l’expansió de la Covid-19 s’ha pres en plena onada de calor, amb temperatures de més de 35 graus a l’ombra durant gairebé una setmana i nits sufocants.
Atesa l’òbvia dificultat pràctica d’acatar una norma tan parcial i aleatòria, la policia té instruccions per ser tolerant i didàctica els primers dies. Després d’aquest període de gràcia, les multes seran de 135 euros.
El mapa fet públic per la prefectura de policia parla per si sol sobre el galimaties que suposa saber on s’ha de portar la mascareta i on no. És obligatòria als passejos a la riberes del Sena i del canal de SaintMartin i al cor de Montmartre. Pot prescindir-se, en canvi, en àrees per als vianants molt populars, com a Les Halles, o als Camps Elisis i el carrer Rivoli, paral·lela als jardins de les Tulleries. Audrey Pulvar, una de les adjuntes de l’alcaldessa, Anne Hidalgo (que té un total de 37 càrrecs adjunts), va dir que el criteri principal per decidir si la mascareta es fa obligatòria o no en un lloc és l’amplitud de les voreres o l’existència d’equipaments com bancs per seure o parades d’autobús protegides. Els Camps Elisis no són un lloc gaire freqüentat pels parisencs i, amb l’absència de turistes, ofereixen un aspecte sense encant, fins al punt que algun dels seus restaurants emblemàtics, com Fouquet’s, està tancat.
L’extensió de l’ús de les mascaretes és conseqüència de l’agreujament de les dades epidemiològiques a la capital, que ja és el tercer departament més afectat del país.
Hi ha hagut reaccions de tota mena, des de l’atipament d’alguns comerciants i propietaris de restaurants per unes mesures que veuen incongruents i nocives per als seus negocis fins a l’aplaudiment dels més prudents i la resignació de la majoria. Una de les contradiccions és que l’Ajuntament busca fórmules per gestionar amb pragmatisme les aglomeracions de gent jove, en
És obligatori cobrir-se la boca i el nas a les ribes del Sena però no als Camps Elisis
ambient festiu, que no vol renunciar a divertir-se. Es tracta de trobar almenys un compromís perquè aquests grups s’ajuntin en certes zones.
El temps no convida a quedar-se a casa en aquestes nits que semblen tropicals. No es coneixia una onada de calor tan intensa des de la funesta canícula del 2003, que va provocar uns 20.000 morts. Anant més enrere, cal remuntar-se al forn que va ser França l’estiu del 1873, poc després de la guerra francoprussiana.