La pandèmia no troba cap fre a Mèxic
Més de 50.000 morts i una economia destruïda
Juan Ojeda se’n va anar a dormir pensant en el servei que tenia per a l’endemà en la seva petita funerària d’Ecatepec, un dels municipis que envolten Ciutat de Mèxic. No va sentir quan el sotssecretari de Salut Pública, Hugo LópezGatell, anunciava que el país havia sobrepassat les 50.000 morts per coronavirus. A Ojeda el preocupava una sola mort i no necessitava aquella xifra per saber dels estralls que està causant la pandèmia.
En un país on la realitat sempre supera les versions oficials, el nombre de contagis s’anunciava ahir en 480.278 casos. Mèxic es converteix, juntament amb el Brasil, en el país d’Amèrica Llatina amb més contagis i més morts per coronavirus. Les dues economies més potents no troben fre a la pandèmia.
“En tota la meva vida no he vist mai tanta mort”, comenta el Juan en conversa telefònica des del negoci que va crear fa 27 anys. “Amb el temps havia après que els funerals tenien la seva temporada, igual que els huracans, però el que ha passat en aquests mesos ha estat una bogeria”. El seu municipi és un dels que més pateixen la pandèmia, però la vida al carrer segueix perquè la gent necessita l’aliment diari i molts desconfien dels fets.
Aquesta incredulitat es percep en el poc ús de la mascareta als barris populars. “No ajuda gaire que el president no es posi la mascareta i que tragués unes estampetes religioses per dir que ell estava protegit”, es lamenta Alfonso Sánchez, un activista social d’Iztapalapa, una de les alcaldies més humils de la capital. “Uns creuen que són chingaderas per fotre el president –afegeix–. Cada vegada veig més gent que es posa amulets de cérvol, els de l’anomenat mal d’ull”, comenta.
Va dir ahir el sotssecretari de Salut que el pitjor pot haver passat si es confirma la tendència a la baixa de les últimes jornades, però el cert és que l’1 d’agost es van comptabilitzar 784 morts i gairebé 10.000 contagis en un sol dia, les xifres més altes des de fa cinc mesos.
Les autoritats creuen que tanta mort té a veure amb grans mals que ja castigaven la salut dels mexicans: el sobrepès i les malalties cardiovasculars. La directora de Polítiques i Programes de Nutrició, Anabelle Bonvecchio, va relacionar el nombre de morts amb la inseguretat alimentària. “Els grups més vulnerables són els que més consumeixen aliments rics en sucre, sal i greix”, va dir.
L’aturada de l’economia està tenint un impacte immediat en els més desprotegits. L’Institut Nacional d’Estadística va anunciar que el PIB havia descendit un 18,9% en el primer semestre, la caiguda més forta en la història de Mèxic, i que 12 milions de persones havien estat expulsades del mercat laboral.
Aquesta difícil situació s’ha vist mitigada per l’augment de les remeses dels milions d’emigrants que viuen als EUA. En els sis primers mesos d’aquest any van enviar a les seves famílies 19.074 milions de dòlars, un augment del 10,5% respecte a l’any anterior. Van fer més de 56 milions de transferències, que van ser com una pluja de pesos que arriben a totes les poblacions del país.
Enmig de la profunda crisi, les funeràries continuen sent un bon negoci sense haver arribat la temporada de morts i Juan Ojeda ja pensa a ampliar el negoci. Els serveis han triplicat el preu i les cremacions es cobren més cares si el finat sobrepassa els 80 quilos. Cosa que va afectar un de cada tres dels 50.000 morts que ja ha deixat la pandèmia.
El PIB ha caigut un 18,9% el primer semestre de l’any, la pitjor baixada en la història de Mèxic