Gran desafiament de l’oposició de Bielorússia a Lukaixenko
Tikhanóvskaia no reconeix els comicis i crida a mobilitzar-se després de la violenta repressió en algunes ciutats
Aleksandr Lukaixenko sempre guanya les eleccions per un 80%, un punt més amunt o més avall, i tot estava previst perquè fos així, a les portes del seu ja sisè mandat. Els resultats es cuinen prèviament sense cap mena de problema però aquesta vegada fins i tot ell mateix, que governa Bielorússia des del 1994, tenia clar que seria diferent. El passat 30 de juliol, Svetlana Tikhanóvskaia, professora d’anglès de 37 anys i única supervivent d’entre els candidats detinguts o vetats, un d’ells el seu propi marit, reunia 60.000 persones en un míting, una barbaritat per als estàndards bielorussos. Així que la nit de diumenge passat també el desplegament policial (i parapolicial) va ser una cosa mai vista.
Amb el 80,23% de vots assolit per Lukaixenko i el trist 9,9% concedit a Tikhanóvskaia, les protestes van esclatar. No només a les àmplies i pulcres avingudes del centre de Minsk sinó també en altres ciutats –Brest, Grodno, Vitebsk...–, potser una dotzena, potser fins i tot 33. Qualsevol comunicació a través de les xarxes socials va quedar tallada.
No s’havia vist mai tanta violència als carrers bielorussos. L’organització de defensa dels drets humans Viasna va dir que coneixia els noms de 300 detinguts, 120 d’ells a la capital, i que tenia constància d’una manifestant morta, envestida per un furgó policial. Hi va haver a més desenes de ferits. El Ministeri de l’Interior va confirmar una víctima mortal i va parlar de 3.000 arrestats, un miler d’ells a Minsk. Com es veu, la proporció és la mateixa, però el fet que el Govern exageri la dada respondria a una “atmosfera de por i intimidació sense precedents” creat des d’abans de la convocatòria electoral, amb milers de detinguts –sempre, segons Viasna– i centenars d’empresonats, entre ells alguns candidats.
Tikhanóvskaia i la seva portaveu, Anna Krasulina, van ser ahir molt clares. “No reconeixem els resultats, hem vist els protocols de votació”, va dir la candidata, i va afirmar: “Em considero guanyadora d’aquestes eleccions”. Krasulina va dir a l’agència Efe que recorreran als tribunals (gest obligat però inútil) i que “recorrerem a mètodes pacífics, manifestacions, vagues, retirada d’estalvi dels bancs; una sèrie de mesures que poden capgirar la situació”.
Ja hi ha crides a la vaga i a noves manifestacions a partir d’avui, i l’oposició es veu capaç de donar “un termini de dues setmanes” a Lukaixenko perquè cedeixi el poder. Sona il·lusori, però és cert que els bielorussos estan cansats del “nostre president”, de les estretors econòmiques, del clima de re
El president acusa Polònia i la República Txeca de manipular els opositors, als quals qualifica de “xais”
pressió i de la burla manifesta que ha fet el mandatari de la pandèmia del coronavirus, al mateix nivell que Trump al seu dia i que Bolsonaro.
Lukaixenko va qualificar els opositors de “xais que no entenen el que volen d’ells” els veritables promotors de les protestes, segons ell. O sigui: Polònia, la República Txeca i elements a Ucraïna, Rússia o Lituània. Segur de conservar el poder, probablement continuarà jugant amb el suport exterior, de Rússia i dels Estats Units –que ara ja el reconeix diplomàticament– de forma simultània. Però els propers dies, si la protesta popular és capaç de mantenir la tensió i Lukaixenko veu problemàtic empresonar els seus líders polítics, podrien ser decisius.