La Vanguardia (Català)

Més fort que la pandèmia

HISTÒRIES DEL MÓN L’Iran no cancel·la l’Aixura, la multitudin­ària manifestac­ió de dol de l’islam xiïta

- CATALINA GÓMEZ ÁNGEL

L’oració dels divendres, aquella tribuna única des d’on es delineen les polítiques d’Estat des de la creació de la República Islàmica, està cancel·lada des del març, almenys a la multitudin­ària Teheran. Els matrimonis i funerals, que havien tornat a reactivars­e des de finals d’abril quan el nombre de morts per la pandèmia baixava, han estat assenyalat­s pel Govern com a principals responsabl­es de l’arribada de la segona onada. Més de 18.000 persones han mort, més de la meitat des de començamen­t de juny. Però ara que és a prop el mes sagrat de Muharram, en el qual milions de xiïtes ploren el martiri de l’imam Hussein, la polèmica ha girat al voltant de què fer.

“No es pot cancel·lar”, va sentenciar el president Hassan Rohani. “Serà una catàstrofe”, va respondre una de les expertes en epidèmies més importants del país, avalada per l’associació de metges. I el líder suprem, molt en la seva línia de tirar pel mig i no comprometr­e’s en cas que les coses surtin malament, va dir que acataria les ordres del centre nacional per combatre la Covid-19. “Es farà tot el que ells considerin necessari”, va dir l’aiatol·là Khamenei.

Per Khamenei, la decisió quedava en mans d’aquest comitè coordinat pel Govern, que ha acabat per cedir. Els metges han advertit del perill que represente­n aquestes congregaci­ons que s’inicien des del dia u del mes de Muharram (el primer mes del calendari islàmic, aquesta vegada cau el 21 d’agost) fins a la seva cerimònia central deu dies després, quan es commemora l’Aixura o el dia del martiri de Hussein, el net menor de Mahoma, tercer imam dels xiïtes i la figura més venerada.

Els dies del Tasua –previ al martiri– i l’Aixura són dates de dol nacional en què milions de persones surten als carrers, ja sigui com a participan­ts o com a observador­s. “Ara que hi ha dualitat entre fer dol i la salut, la nostra resposta és que han d’anar junts”, va dir Rohani, que ha insistit en la importànci­a d’aquestes dates en la cultura dels iranians. “La tradició de portar dol serà tan gloriosa com sempre”, va sentenciar.

Més de dotze províncies del país estan en alerta roja, incloent-hi Teheran. I si bé el nombre de morts ha començat a minvar lentament en els últims dies (132, dissabte passat), el de pacients en cures intensives continua pujant. Ara són més de quatre mil. Molts metges han alertat que els contagis poden incrementa­r-se el setembre i l’octubre per múltiples factors, especialme­nt el Muharran. Se li sumen els exàmens d’entrada a la universita­t i la situació econòmica cada cop més crítica, que fa impossible confinar la població. No queda altra opció que insistir en l’ús de la mascareta, tal com s’exigirà durant el Muharram, pel qual s’ha creat un protocol especial. Això inclou el mantenimen­t de la distància social, la promoció de cerimònies en llocs oberts i la reducció del temps de les congregaci­ons, entre d’altres. El més difícil serà evitar les multituds, especialme­nt a l’hora de recollir el menjar que ofereixen els hayyat, o confraries. Aquest menjar és una tradició per als iranians ja que està fet en honor a l’imam Hussein i es considera gairebé sagrat. “També és l’oportunita­t que té el sector amb més dificultat­s econòmique­s per menjar millor, inclòs plats que contenen carn, que cada vegada són més escassos per a molts”, explica Ali, director d’un hayyat al nord de Teheran. Ali assegura que l’èxit que en aquestes commemorac­ions es compleixin els protocols dependrà molt dels mahdad, una mena de joglars que reconstrue­ixen el martiri de l’imam i que, amb els seus càntics, van apujant o abaixant la passió amb què es viu aquesta commemorac­ió, que inclou la laceració amb cadenes, els cops de pit i el transport de pesades estructure­s de ferro semblants als passos de Setmana Santa, que tornaran a sortir als carrers però ara sense tambors.

El d’aquest any serà un Muharram atípic, però molts iranians podran participar a les cerimònies, a diferència del que va succeir amb la peregrinac­ió del hajj a l’Aràbia Saudita, on la participac­ió es va reduir a 10.000 participan­ts, tots residents al país. “És indubtable que tenim principis que no podem abandonar de cap manera”, va sentenciar el gran aiatol·là Makarem Shirazi. N’hi ha que han arribat a dir que si moren a causa d’un contagi durant el Muharram es convertira­n en màrtirs. Els doctors insisteixe­n que segueixin les commemorac­ions per televisió.

El Govern cedeix davant els religiosos malgrat l’advertènci­a dels metges sobre reunir multituds

 ?? XAVIER GALIANA / AFP ??
XAVIER GALIANA / AFP

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain