“Es poden millorar l’autogovern i el finançament sense grans reformes”
Antoni Bayona, lletrat major del Parlament durant la convulsa tardor del 2017, ha publicat el seu segon llibre sobre el procés, en què advoca per resoldre la qüestió del dret a decidir i per un acord entre l’Estat i la Generalitat per a una millora substancial de l’autogovern.
Continua viu, el procés?
Crec que sí. Els últims moviments en l’àmbit polític, les noves eleccions, indiquen que continuarà formant part del debat polític i social, i de manera molt intensa.
Veu Catalunya en un bucle, a causa del procés, que ha curtcircuitat la vida institucional i social.
Sí. El procés implicava, en teoria, un gran canvi, però no només no s’ha aconseguit la independència sinó que ha generat un conflicte social i ha donat un període que ha fet impossible la governabilitat.
Com se supera el col·lapse?
El que no es pot és persistir en la mateixa idea, que la gent ja hauria de veure que ha fracassat. No tant la independència, que és legítima i democràtica, però sí la via de la unilateralitat i el conflicte permanent amb l’Estat, en què Catalunya no pot guanyar. Ara l’essencial, amb la crisi, és governar i resoldre els problemes que són reals i concrets de la societat catalana.
Quina sortida veu al conflicte polític amb l’Estat?
Hem arribat a un punt força crític. Les dues parts hauríem de trobar uns punts per obrir un diàleg. L’Estat ha de prendre consciència que hi ha una crisi de consentiment d’una part molt important de la societat catalana amb el sistema constitucional i institucional espanyol. Redreçar aquesta situació requereix posar sobre la taula alguna cosa més que les receptes de federalisme cooperatiu habituals.
La seva recepta és dret a decidir o més autogovern?
La idea del dret a decidir hauria de poder tenir sortida dins un marc legal i democràtic. D’altra banda, cal arribar a un acord, encara que sigui de conveniència, per reforçar l’autogovern.
Hi ha un marge de maniobra, sense necessitat de grans reformes, que s’està ignorant. Per la via de lleis estatals es podrien recuperar les parts de més contingut de l’Estatut que va desactivar el Tribunal Constitucional. D’altra banda, el sistema d’organització territorial és especialment indefinit, i aquest potencial es pot aprofitar. Hi podria haver canvis substancials en matèria d’autogovern i també en el finançament, que durant molt de temps va ser el cavall de batalla, abans que el dret a decidir.
Fer un referèndum seria una solució?
Un altre referèndum unilateral és absurd. El resultat de l’1-O no podia ser reconegut per ningú, sense un marc legal ni garanties. Una altra cosa és buscar, com els escocesos, una fórmula que permeti l’exercici del dret a decidir, acordat amb l’Estat, que tindria les garanties i del qual es podrien treure les conseqüències d’allò que es pregunti.
Bayona defensa que “ara l’essencial és governar i resoldre els problemes reals”