Torra i el respecte al Parlament
La legislatura catalana no només està esgotada, sinó que el risc de degradació institucional augmenta cada dia que passa sense que es convoquin eleccions i alimentant debats improductius al Parlament de Catalunya, com el de divendres sobre la monarquia. La firma del decret d’eleccions és una potestat exclusiva del president de la Generalitat que Quim Torra endarrereix al·legant, entre altres qüestions, que vol preservar la dignitat de la presidència. Una dignitat que el president sembla que no reconeix al Parlament i els seus funcionaris, en reclamar el cessament del secretari general via Twitter precisament per preservar de possibles il·legalitats la Cambra de representació popular.
Entre les obligacions que té, el president Torra no hauria d’oblidar la del respecte a les institucions catalanes i als funcionaris públics que les representen amb total professionalitat. Voler convertir el Parlament en un camp de batalla electoral quan ni tan sols ha convocat els partits al Palau de la Generalitat per abordar un pacte de reconstrucció post-Covid-19 diu poc de la seva presidència. I menys encara quan es reclamen destitucions entre els responsables de la gestió del Parlament, ni més ni menys que per fer la seva tasca al marge d’ideologies. Torra sabia de les limitacions imposades pel Tribunal Constitucional i tot i així va preferir que el ple es convoqués. El debat no és el problema, el problema és voler que el Parlament assumeixi funcions que no li són pròpies, ni per competències ni per encaix legal, i buscar profit partidista de la polèmica artificial.
El secretari general de la Cambra està obligat a advertir els membres de la Mesa de qualsevol actuació jurídica o material que incompleixi sentències del Tribunal Constitucional sobre les quals han estat advertits. I així ho va fer Xavier Muro fins i tot abans que s’admetessin a tràmit les propostes de resolució ara retallades en la seva publicació. La Mesa va decidir mantenir viu el debat, per tant el risc d’incórrer en desobediència ja existia i heus aquí els anuncis de Ciutadans d’interposar accions judicials.
Si el president de la Generalitat considerava que l’advertència no s’havia de tenir en compte, el seu grup parlamentari té representació per reclamar en els òrgans de govern de la Cambra que se’ls desatengui i fins i tot intentar assumir personalment les responsabilitats penals que es puguin derivar d’aquesta actuació. Torra ja sap quines són. Una querella per desobediència, una pena d’inhabilitació i posar el futur de la presidència en mans del Tribunal Suprem. També ho sap el president del Parlament, Roger Torrent, contra qui JxCat dispara ara els seus atacs en la particular batalla amb ERC. La Fiscalia estudia, a instàncies del Tribunal Constitucional, la presentació d’una querella per desobediència precisament per l’aprovació d’una moció sobre l’autodeterminació i una reprovació a la monarquia.
Que el president exigeixi la destitució d’un càrrec de l’administració pública per no combregar amb les seves idees ni atendre les seves ordres polítiques suposa superar una línia vermella ètica que ni tan sols es va ultrapassar la legislatura anterior, amb Carme Forcadell al capdavant de la institució, quan es van aprovar les lleis de desconnexió.
Les institucions han de sobreviure els polítics, i el personal del Parlament de Catalunya ha resistit tensat des de fa massa anys per la polarització del debat polític català. Els seus funcionaris es mereixen el respecte i la reconeixença de tots. Al contrari, plens com el de divendres no ajuden a recuperar la confiança en l’acció política i les institucions, sinó que ofereixen una imatge de la Cambra catalana com a simple escenari perquè els partits llancin els seus focs artificials electorals, sense cap utilitat real per respondre als problemes dels ciutadans.
D’això, avui, també és responsable el president Torra.
Exigir la destitució d’un funcionari per no combregar amb les seves idees supera una línia ètica