El desgovern del Líban
El primer ministre libanès, Hassan Diab, va anunciar ahir la dimissió del Govern, després que al llarg del dia quatre ministres presentessin la renúncia. Era la demostració de la fragilitat d’una classe política a la qual els libanesos culpen de la terrible explosió de Beirut, acusant-la de corrupta, negligent i incompetent. La població exigeix no només la dimissió del Govern, sinó que reti comptes pel que va passar.
Diab es va rentar les mans de qualsevol responsabilitat i va acusar de la catàstrofe del port una classe política “que s’hauria d’avergonyir perquè la seva corrupció és la que ens ha portat a aquest desastre i aquest terratrèmol que ha castigat el país”, apel·lant a la formació d’un govern de salvació nacional.
L’Executiu seguirà ara en funcions fins que se’n formi un de nou, la qual cosa pot portar setmanes de negociacions a causa de les divisions entre els partits i les fraccions confessionals. I si un Govern amb totes les atribucions ja s’havia demostrat incapaç de gestionar la gravíssima crisi econòmica, institucional i sanitària del país, un d’interí tindrà una capacitat nul·la. El Govern de Diab s’havia format el gener passat amb el suport de la milícia xiïta de Hizbul·lah, que actua com un Estat dins de l’Estat i té un paper clau en la política libanesa.
Unes eleccions anticipades no són una de les principals reivindicacions del carrer, ja que el Parlament està controlat per les forces confessionals tradicionals, que van redactar al seu dia una llei electoral perfectament pensada per servir als seus interessos. Per tant, el sistema polític continuaria sent el mateix, i això és el que no volen els manifestants que mostren la seva còlera als carrers i que reclamen, més que un canvi de govern, un canvi de règim, de sistema polític, que posi punt final al repartiment de poder en funció de quotes confessionals entre musulmans i cristians sorgit després de la guerra civil.
Els libanesos exigeixen la renúncia de tota la classe política actual, inclòs el poderós xeic Hassan Nasral·lah, líder de Hizbul·lah. Però l’elit política controla tant el poder que és difícil trobar una figura política creïble sense connexions amb l’oligarquia. Per això les protestes, que van començar l’octubre de l’any passat però que el coronavirus havia apagat, continuaran, com va passar ahir a Beirut després de la dimissió del Govern. Diumenge passat, la conferència internacional de donants va recaptar 253 milions d’euros per a ajuda humanitària urgent, no condicionada a reformes polítiques al país. Però els estats contribuents no volen donar un xec en blanc a un govern dimissionari corrupte. Per això els ajuts a llarg termini dependran dels canvis que tinguin lloc al país i es lliuraran directament a la població libanesa. La comunitat internacional, com els libanesos, tampoc no confia en els governants i ha exigit una investigació transparent sobre les causes de la catàstrofe.
La protesta prosseguirà perquè els libanesos no exigeixen un nou executiu sinó un nou règim